Mostrando las entradas para la consulta caixa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caixa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de junio de 2018

Maties Pallarés (Matías)

Maties Pallarés, de Penarroija, va ser un dels investigadors més destacats que vam tindre a principis de segle. La seua activitat científica se va desarrollar a Barcelona aon vivie i treballabe, i en un principi va anar sempre encaminada a l'estudi de la història de la terra que'l va vore náixe.

http://historiamedievalimoderna.blogspot.com/2012/02/maties-pallares-i-la-historia-de-pena.html


Segons los seus amics, se va interessar primer per la poesia: alguns  dels seus poemes los va publicar a una revista catalana


Més tard, entusiasta com ere del excursionisme, va fer articles sobre les seues eixides


Passada esta etapa se va interessar per la història dels pobles del Matarranya. Així, va aprofitar lo temps lliure que li permitíen les seues ocupacions per anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a remenar vells papers i antics pergamins


Més endavant, quan l'estudi ja no donava més de sí, i influenciat per la creació a Barcelona de la Secció Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer treballs d'arqueologia a un nivell que en res desmereixíen dels catedràtics de l'Universitat de Barcelona, en aquells temps la més avançada en aquella matèria a tota Espanya.


L'època d'historiador medievalista de Pallarés va aproximadament de 1902 a 1917, que és l'any a partir del qual se dedicarà exclusivament a l'estudi arqueològic.


Maties Pallarés



D'aquesta etapa los primers anys los va dedicar a buscar notícies sobre l'antic territori de Peña de Aznar Lagaya, es a dir, lo que ara son los termes de Torre del Compte, Fondespala, Beseit i Valderrobres.

Com lo mateix Pallarés diu a una de les seues obres, va decidir buscar als arxius tot lo relatiu a la nostra història comarcal atret per la magestuositat de la Caixa primer, i després del castell, la iglèsia i les antigüedats de Valderrobres.


Ajudat pel director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va anar trobant documents i estudiant-los, per arrodonir més la cosa, lo seu amic Santiago Vidiella, de Calaseit, va visitar l'Arxiu de l'Ajuntament de Valderrobres i lo de la iglésia del mateix poble, on mossen Gregorio Marcuello va donar-li tota classe de facilitats per consultar-lo.


D'altra banda, a Saragossa, Pallarés va comptar amb la col.laboració de un altre amic, Bernardo Gerona, que va mirar los documents de l'arxiu Diocesà. Com a resultat de totes estes investigacions Pallarés va publicar l'any 1904 a una revista de Barcelona, l'article "Excursions per l'Aragó Català" JA JA JA on fa un resum de la història dels pobles que composaven Peña de Aznar Lagaya.



Peña de Aznar Lagaya, la caixa, Valderrobres, Teruel
la caixa desde Valderrobres

A l'any següent va publicar l'obra més interessant per a la història medieval dels pobles que era parlem titulada "La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya (Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte)".


Este llibre trate la história desde la reconquista hasta 1656 i de l'època que més documentació conté és de la dels litigis entre lo rei i l'obispo de Saragossa a la mort de Pere Lopeç d'Oteiça, rader senyor subfeudal del territori, a l'any 1307.


Pronte les noves investigacions de Pallarés van deixar curt lo llibre que antes comentáem. Així, a 1907, i dins del "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón" va publicar l'article "Los señores de Peña de Aznar y Mazaleón" on fa una revisió i actualització de part de lo que havia escrit anteriormén, aclarín alguns punts foscos que només suposabe i rectificant altres que nous documents demostraben equivocats.


A hores d'ara, si fem balanç, podem dir que passats vuitanta-cinc anys l'obra de Maties Pallarés està intacta, perquè no s'han fet més estudis de tanta extensió ni de tant rigor científic sobre la història medieval dels pobles de la antiga peña de Aznar Lagaya.


De Beseit va escriure Pedro Tejedor Tello los "Apuntes para la história de Beceite" l'any 1935, llibre reeditat fa pocs anys per l'ajuntament d'aquell poble, molt interessant en quant a costums locals però generalmente mol fantassiós en cuan a la seua part histórica.


ENRIQUE PUCH FONCUBERTA (1990).- "Maties Pallarés i la història de Peña de Aznar Lagaya" Gaceta del Matarraña nº 17 julio pag. 7

lunes, 29 de julio de 2024

4. 10. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.

Capítul X.

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.


Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.

Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl.
Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.

Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa.
Així que va vore la carta de don Alfonso va di:

separatismo baturro, Pablo Echenique, raquític, arguellat, cheput, geperut, cames llargues, primes, cos curt y arrepetat, Curruquis, Motoretta

- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut. 

Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla: 

¿Veníu a vore a ma filla Pepita? 

Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:

- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.

- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia. 

¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate. 

¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans

Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare.
Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?

- Sí, siñó.

- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós. 

Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.

- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.

- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.

Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.

- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos? 

- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte. 

¿Li pareix a vostra mersé mol tems?

- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.

- Pensaba, va di ella... 

En aixó va cridá la mare a la porta y va di:

- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.

- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.

Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua. 

Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.

Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.

- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?

- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba. 

¿Y cóm ha anat, filla?

- Mol be, pare, va contestá ella.

- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.

- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato. 

Va fotre un bot lo escribén, y va di:

- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels... 

Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de... 

Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:

- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre. 

Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala. 

Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.

Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades: 

- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:

- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot. 

Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.

Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.

En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).

sábado, 25 de febrero de 2017

Valderrobres

Valderrobres (Vall-de-roures en dialecte ocsitá català, no u diu dingú, en chapurriau Valderrobres y los antiguos de Beceite Valdarrores) es una localidad y municipio español de la provincia de Teruel y capital administrativa de la comarca de Matarraña, en Aragón. Por Valderrobres pasa el río Matarraña.

Valderrobres, Valdarrores, Vall-de-roures, rabosins, rabosa, zorro, zorra



https://es.m.wikipedia.org/wiki/Valderrobres

"Aquèli roure soun aglana, on a recueilli les glands de ces chênes.
R. aglan."

El mote es rabosí, rabosins, de rabosa, raposa, zorro, zorra.


Roire, Roure, s. m., lat. roborem, rouvre, robre, sorte de chêne.
Rusca de fraiss' e de pomier,
De pauc roire e d' agrunier
Faretz cozer.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce de frêne et de pommier, de petit rouvre et d'épine noire vous ferez cuire.

Roire, Roure, s. m., lat. roborem, rouvre, robre, sorte de chêne.



Roire, Roure, Valderrobres

Lo satans s' en fugit de sotz un roure.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
Le satan s'enfuit dessous un rouvre.
Ayas una plana de roure.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 30.
Ayez une planche de rouvre.
CAT. Roure. ESP. Robre, roble. PORT. Roble. IT. Rovere, rovero.
(chap. Robre, robres; roble, robles; rore, rores; los antics de Beseit díen Valdarrores, en ves de Valderrobres. Sol los atontats y atontades catalanistes escriuen Vall-de-Roures, pero no Barchinona ni Barsalona ni Barcino, ni Terrachona, ni Leyda, ni Uyldecona, ni Gerona, etc.
¿Quína diferensia ña entre lo roure ocsitá y lo roure catalá? No cap, lo catalá sempre ha sigut un mes dels dialectes ocsitans, de la llengua o lenga de oc, hoc, òc, och : sí afirmatiu. No té res a vore en lo O.K. inglés, encara que alguns dels reys de Inglaterra parlaren y escrigueren esta llengua, lo romansromanç, que ve a continuassió.)

Vall de Roures, Valderrobles, Valderrobres, Vall-de-Roures


2. Corroboration, s. f., du lat. corroboramentum, corroboration.
Fermetat e corroboration de las causas.
Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 283.
Affermissement et corroboration des choses.
CAT. Corroboració. ESP. Corroboración. PORT. Corroboração.
IT. Corroborazione. (chap. Corroborassió, corroborassions; v. corroborá : corroboro, corrobores, corrobore, corroborem o corroboram, corroboréu o corroboráu, corroboren; corroborat, corroborats, corroborada, corroborades; yo corroboraré; yo corroboraría; si yo corroborara. Lo que hay escrit al pun 1 u corroboren mols textos antics de Cataluñaun del 1505, datres com “resposta de hoc o de no”, y les raderes paraules del rey Martín I de Aragó.
VielhaVall de Aran, encara u diuen los chiquets, y se enseñe aranés a les escoles.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.


Este pueblo figura en la lista de la asociación Los Pueblos más Bonitos de España.

Se encuentra situado en una colina, y a sus pies pasa el río Matarraña. Rodeado de altas montañas y de pinares. Una de estas elevaciones es Peña Aznar Lagaya (la segalla segons Tomaset) o La Caixa, con forma de mesa o caja (1014 m.). De entre los elementos que definen el paisaje de Valderrobres, pocos son tan característicos como esta roca con forma de antigua caja de caudales, visible desde casi cualquier punto del territorio.











La historia asociada a ella es asombrosamente antigua. En el término municipal de Valderrobres abundan los yacimientos arqueológicos, que entre otras cosas son testigos de la fuerte presencia ibérica en estos territorios. El más destacado de todos es el de Torre Gachero, (aceites torregachero.es), donde aparecieron varias estelas sepulcrales, pertenecientes al siglo I o II antes de Cristo y que se conservan en el museo de Teruel.

Varias empresas:































Hostal (Marín) Querol, hotel


La localidad de Valderrobres esta declarada como Conjunto Histórico Artístico. La torre puerta de San Roque era la antigua entrada a la villa. Se accede a ella tras atravesar el Puente de Piedra medieval.
Valderrobres fue durante siglos un señorío de la Mitra de Zaragoza. La belleza de este monumental conjunto hizo que en 1983 fuese declarado Bien de Interés Cultural. El conjunto urbano se desarrolla sobre una ladera de una colina delimitada, en su base, por el río Matarraña, en su cima, por el monumental conjunto del castillo e iglesia parroquial. La primera línea de edificación se creó junto a la orilla del río. Se accede tras atravesar un bello puente de piedra y el portal de San Roque.
Valderrobres conserva otro portal: el de Bergós. En la plaza se encuentra la casa palaciega que fue la Fonda Blanc, la casa de los Pereret y la casa consistorial, obra que se concluyó en 1599 y que es uno de los testimonios más importantes del manierismo aragonés. La iglesia de Santa Maria la Mayor se incluye en el llamado gótico levantino de los siglos XIV y XV. Junto a esta iglesia y en conexión con ella, se alza su magnifico castillo, construido por los arzobispos de Zaragoza. En las afueras del pueblo, y tras recorrer varios kilómetros con el coche, se llega a la Ermita de los Santos.

Rutas que pasan por el municipio

  • Ruta La Fresneda-Valderrobres
  • Abeto de la Central de Boné (Valderrobres)
  • La Carrasca del Morro Badat (Valderrobres)
  • Ruta Fuentespalda-Valderrobres
  • Ruta Cretas-Valderrobres
  • Ruta Valderrobres-Torre del Compte
  • Ruta Beceite-Valderrobres

Lugares de interés:

  • Centro de Estudio y Observación de las Aves
  • Oficina de Información Turística Comarcal
  • Conjunto Histórico de Valderrobres
  • Castillo-Iglesia de Valderrobres
  • Ermita de los Santos (Valderrobres)

Establecimientos de la localidad, desactualizado


  • Mas del Pi
  • Mas de Ibáñez
  • Casa Carmen Gil
  • Casa Isabel
  • Caja de Ahorros de la Inmaculada
  • Banco Santander Central Hispano
  • Aceites Torre Gachero, S.A.T.
  • Sdad. Cooperativa del Campo "Sección Almazara"
  • DCR Promocions, S.A.
  • Peluquería Stil's
  • Peluquería Caldú
  • Peluquería Elena
  • Peluquería Rullo's (aquí te hacen buenos rulos, y permanentes)
  • Peluquería Duende

  • Taxi Segurana
  • Taxi Villoro
  • Talleres Segurana
  • Talleres Villoro
  • Automóviles Segurana

  • Talleres Gil
  • Talleres Miguel Villoro, S.L.
  • Talleres Neluval, S.L.

  • Pescadería Gamundí
  • Apartamentos San Cristóbal
  • Apartamentos Santa Águeda "Casa La María"
  • Boutique Arca
  • Tracalet
  • Relojería M. Teresa
  • Electrodomésticos Roda
  • Estudio Era Digital SLL
  • Juan García Fotógrafo
  • Cocinas Pons S.C.
  • Pintores Celma Anglés
  • Segurana Lombarte, S.L.
  • Gabinete Tecnico R.B.C.
  • Rallo Lombarte, S.L.
  • Calinsbar, S.L.
  • Hotel El Salt
  • Rual
  • Valdelectric, S.L.
  • Diego Lombarte Orona
  • Servicio Técnico Matarraña
  • E.E.S.S. Hermanos Gil, S.L.
  • Restaurante El Roble
  • Hotel Fuente del Miro
  • Restaurante La Cova
  • Vinos Jose Marti
  • Sociedad Cooperativa del Campo Nº 3281
  • Frutas Meseguer
  • El Bazar
  • Centro de Jardinería
  • Mercadillo Valderrobres
  • Papelería Serret
  • Ortiz
  • Estanco Valderrobres
  • Arquitecto Jaume Petit Garcia
  • Arquitecta Cristina Gil Pina
  • Aparejador Jesús Lahoz Solanas
  • Áridos Fabre y Abás, S.L.
  • Construcciones Esteban Ferrás
  • Construcciones Gil Sorolla
  • Construcciones Lombarte, S.C.
  • Contratas Treycor, S.L.
  • Construcciones Ricardo Caldú Sancho
  • Hotel Fuente del Miro
  • Construcciones Rajadell y Martí
  • Servicio Técnico Matarraña
  • Bar De Robres
  • Carpintería Metálica
  • Hormiaragón, S.L.
  • Eralsaval. S.L.
  • Migalsan
  • Materiales de Construcción Belmonte, S.L.
  • Fonda Angeleta
  • Pub Pedris (pedrís)
  • Kurkum-Herb
  • Movi'n
  • Maximino Ortiz Blanc, S.L.
  • Casa Giner
  • Fet a má
  • Apartamentos Querol
  • Hotel El Castell
  • Apartamentos Plaza Mayor
  • Cervecería Agus
  • Caja Rural de Teruel, Valderrobres
  • Ibercaja, Valderrobres
  • Bar Sisquet
  • La Casa de Sebastián
  • Apartamentos Matarraña
  • Apartamentos Valderrobres
  • Mas de l' Acordió
  • Mas de Les Tápies, pantano dirección Peñarroya, eloquentia, Joris y Monique

  • Pub New Blay

  • Bodega Sorolla

  • Ferretería Falgás, almacenes Ber - Segura, ña de tot

  • Electrodomésticos Puyo, área tecnológica

  • Confecciones Rosa M.

  • Estecha Reproducciones

  • Big-Mat Bricas. S.L.

    bricas, bigmat, materiales, construcción

  • Construcciones Fernando Segurana
  • Contratas Fontanet, S.L.
  • Excavaciones Tomás Guimerá Lorente y Ángel Guimerá Lorente
  • Martí Martí, S.L
  • Áridos Curto
  • Centro de Estética Isabel Sanz
  • Marbel
  • Oficina de Correos
  • Allianz
  • Mutua General de Seguros
  • Mas de Bunyol, observatorio de aves, buitres, Buitremán roquerol




  • Apartamentos Casa Vicent
  • Apartamentos Mas de Boné
  • Explotaciones Agropecuarias Virgen de la Fuente, S.A.
  • SOINCAR - Grupo de Empresas Arcoiris -

  • Mas del Bot
  • Lagaya Apartaments
  • Apartamentos "Masía Umbría"
  • Apartamentos Santa Águeda "La Placeta"
  • Establo de Crystal
  • Casa Giner "La Plaza"
  • Torre Sancho
  • Pastelería Sanz
  • Panadería Guarc
  • Panadería Casalduc
  • Carnicería Margarita
  • Carnicería Carmen Abella
  • Casa Giner
  • Suma Valderrobres
  • Sugar
  • Insadeco
  • Asador - Restaurante Baudilio
  • Pub Camelot
  • Área de Servicio Arcoiris
  • Bar Regis
  • Bar Casino
  • Bar La Caña
  • Lo Trull de les Raboses
  • Bar La Plaza
  • Bar Maestrazgo
  • Bar Pipin´s (Pipins)
  • Cafeteria Casalduc
  • Hostal Querol
  • Mapfre
  • Hostal Querol
  • UPI Informática Matarraña
  • Zona de Acampada El Roble, camping
  • Castillo, Iglesia y Museo de Valderrobres
  • Apartamentos Doña Cándida
  • Apartamentos Casa Ferrás

Entidades y servicios del municipio


  • Centro de Salud Valderrobres
  • Podóloga Patricia Bosch
  • Fisioterapia Matarraña
  • Fisioterapia Elias Gil
  • Residencia
  • Veterinario -Luis Pérez-
  • Consultorio Veterinario Duna
  • Funeraria Rueda
  • Funeraria San Macario
  • Funeraria Santa Barbara
  • Ayuntamiento de Valderrobres
  • Parroquia de Santa María la Mayor
  • Capilla
  • Academia Serrat Adell
  • Academia Mercedes Guimerá Lorente
  • Autoescuela 2000
  • Centro de Educación Infantil y Primaria Vicente Ferrer Ramos
  • Colegio Publico Vicente Ferrer
  • C.E.P.A. de Valderrobres
  • Biblioteca Publica Municipal Valderrobres
  • Colegio María Inmaculada
  • Escuela Pública de Música Valderrobres
  • Club de Montaña Matarraña Ports
  • Asoc. Cultural. Peña Taurina de Valderrobres
  • A.M.P.A. I.E.S Matarranya (el hampa está dentro)
  • A.M.P.A C.P. Vicente Ferrer Ramos
  • Asoc. Santa Águeda
  • Asoc. Cult y Deportiva Valdecuestre
  • Plataforma en Defensa del Matarraña
  • Asoc. Cultural La Ma Peluda
  • Asoc. Cultural para la Recuperación del Patrimonio
  • Asoc. Cultural Rabosas Furas
  • Asoc. Cultural El Hombre Bombilla
  • Cofradía del Santo Entierro
  • Empresarios del Matarranya
  • Asoc. Pensionistas Unión valderrobrenses
  • Asoc. Peñistas valderrobrenses
  • Gestiones Grau, S.L.
  • Gesrural
  • A.S.E.M.
  • Sermat, S.L.
  • Valderrobres Asesores, S.L.
  • Agrupación de Voluntarios de Protección Civil de la Comarca del Matarraña
  • Puesto Guardia Civil Valderrobres, comprometid@s con la igualdad

  • Guardia Civil, féminas, calendario sexy


  • Notaría López Zuriaga Fernández Boado (Beodo no)

  • Notaría Jorge Jiménez Coma (y beba)
  • Bar La Cova

  • Productos del Matarraña

  • Empresarios del Matarraña - Matarranya

  • Cine Montecarlo

  • Asociación Folclórica Aires del Matarraña

  • Banda de la Asociación Musical Banda Comarcal San Antón de Valderrobres - La Portellada

  • Farmacia, óptica - (Farmavalde) Lda. Pilar Romero Burgués

  • (te la) Inco