Mostrando entradas con la etiqueta Pena-roja. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pena-roja. Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de junio de 2018

Maties Pallarés (Matías)

Maties Pallarés, de Penarroija, va ser un dels investigadors més destacats que vam tindre a principis de segle. La seua activitat científica se va desarrollar a Barcelona aon vivie i treballabe, i en un principi va anar sempre encaminada a l'estudi de la història de la terra que'l va vore náixe.

http://historiamedievalimoderna.blogspot.com/2012/02/maties-pallares-i-la-historia-de-pena.html


Segons los seus amics, se va interessar primer per la poesia: alguns  dels seus poemes los va publicar a una revista catalana


Més tard, entusiasta com ere del excursionisme, va fer articles sobre les seues eixides


Passada esta etapa se va interessar per la història dels pobles del Matarranya. Així, va aprofitar lo temps lliure que li permitíen les seues ocupacions per anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a remenar vells papers i antics pergamins


Més endavant, quan l'estudi ja no donava més de sí, i influenciat per la creació a Barcelona de la Secció Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer treballs d'arqueologia a un nivell que en res desmereixíen dels catedràtics de l'Universitat de Barcelona, en aquells temps la més avançada en aquella matèria a tota Espanya.


L'època d'historiador medievalista de Pallarés va aproximadament de 1902 a 1917, que és l'any a partir del qual se dedicarà exclusivament a l'estudi arqueològic.


Maties Pallarés



D'aquesta etapa los primers anys los va dedicar a buscar notícies sobre l'antic territori de Peña de Aznar Lagaya, es a dir, lo que ara son los termes de Torre del Compte, Fondespala, Beseit i Valderrobres.

Com lo mateix Pallarés diu a una de les seues obres, va decidir buscar als arxius tot lo relatiu a la nostra història comarcal atret per la magestuositat de la Caixa primer, i després del castell, la iglèsia i les antigüedats de Valderrobres.


Ajudat pel director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va anar trobant documents i estudiant-los, per arrodonir més la cosa, lo seu amic Santiago Vidiella, de Calaseit, va visitar l'Arxiu de l'Ajuntament de Valderrobres i lo de la iglésia del mateix poble, on mossen Gregorio Marcuello va donar-li tota classe de facilitats per consultar-lo.


D'altra banda, a Saragossa, Pallarés va comptar amb la col.laboració de un altre amic, Bernardo Gerona, que va mirar los documents de l'arxiu Diocesà. Com a resultat de totes estes investigacions Pallarés va publicar l'any 1904 a una revista de Barcelona, l'article "Excursions per l'Aragó Català" JA JA JA on fa un resum de la història dels pobles que composaven Peña de Aznar Lagaya.



Peña de Aznar Lagaya, la caixa, Valderrobres, Teruel
la caixa desde Valderrobres

A l'any següent va publicar l'obra més interessant per a la història medieval dels pobles que era parlem titulada "La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya (Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte)".


Este llibre trate la história desde la reconquista hasta 1656 i de l'època que més documentació conté és de la dels litigis entre lo rei i l'obispo de Saragossa a la mort de Pere Lopeç d'Oteiça, rader senyor subfeudal del territori, a l'any 1307.


Pronte les noves investigacions de Pallarés van deixar curt lo llibre que antes comentáem. Així, a 1907, i dins del "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón" va publicar l'article "Los señores de Peña de Aznar y Mazaleón" on fa una revisió i actualització de part de lo que havia escrit anteriormén, aclarín alguns punts foscos que només suposabe i rectificant altres que nous documents demostraben equivocats.


A hores d'ara, si fem balanç, podem dir que passats vuitanta-cinc anys l'obra de Maties Pallarés està intacta, perquè no s'han fet més estudis de tanta extensió ni de tant rigor científic sobre la història medieval dels pobles de la antiga peña de Aznar Lagaya.


De Beseit va escriure Pedro Tejedor Tello los "Apuntes para la história de Beceite" l'any 1935, llibre reeditat fa pocs anys per l'ajuntament d'aquell poble, molt interessant en quant a costums locals però generalmente mol fantassiós en cuan a la seua part histórica.


ENRIQUE PUCH FONCUBERTA (1990).- "Maties Pallarés i la història de Peña de Aznar Lagaya" Gaceta del Matarraña nº 17 julio pag. 7

domingo, 26 de febrero de 2017

Peñarroya de Tastavins

Peñarroya de Tastavins (Penarroija en chapurriau) es una localidad y municipio de la comarca aragonesa del Matarraña, en la provincia de Teruel (comunidad de Aragón, España).

1194castrum de Penna rubea (Bula de Celestino III)

El mote es sebollots (cebollas grandes)


Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

El escudo heráldico que representa al municipio fue aprobado oficialmente el 24 de octubre de 1985. Se blasona de la siguiente manera: «De plata, unas peñas "royas" o de gules, alusivas al nombre de la localidad (para catalanistas ignorantes como Ignacico, Penya vermella) como piezas parlantes, surmontadas de la cruz flordelisada de gules, insignia de los dueños históricos del territorio municipal, los calatravos. Ambas piezas van flanqueadas por dos trabas de sable (negro). Al timbre, corona real cerrada.»



escudo, heráldica, heraldo, Peñarroya de Tastavins


La Real Academia de la Historia emitió su informe en sentido favorable, sugiriendo como timbre del escudo la corona real cerrada, y que el escudo fuera cuadrilongo y redondeado en su parte inferior, sin adorno exterior alguno.

A 1 de enero de 2010 la población del municipio ascendía a 517 habitantes, 277 hombres y 240 mujeres.

Gráfica de evolución demográfica de Peñarroya de Tastavins (municipio) entre 1900 y 2010

  • Iglesia de Santa María la Mayor
Declarada bien de interés cultural, BIC, como los bolis y mecheros, se trata de una iglesia construida en el siglo XVIII en estilo barroco clasicista. Su fábrica es de mampostería combinada con sillar y consta de nave triple.

Iglesia de Santa María la Mayor

virgen de la fuente, hospedería, Peñarroya de Tastavins

Peñarroya, Tastavins, iglesia, calle subiendo

Peñarroya de Tastavins alberga uno de los cascos urbanos mas interesantes de la comarca, así como un bello ejemplo del mudéjar aragonés.
El conjunto de la población tiene un gran atractivo: calles “empinadas”, casas con balcones de madera y pronunciados aleros, también de madera. Llama la atención la altura considerable de los edificios, alcanzando en ocasiones las cinco plantas, sus fachadas encaladas y los variados elementos volados. En sus numerosos y bellos balcones se utiliza prioritariamente la madera, con los característicos balaustres torneados, aunque no desechan oros materiales como el hierro forjado y la piedra.


Roques, rocas, Masmut, Masmuda, Almohades
Roques del Masmut, rocas, Masmuda

...
Si 'l 
reys N Amfos cui dopton li Masmut,
E 'l mielher 
coms de la crestiantat
Mandesson ost, pus be son remazut,
Al nom de dieu farian gran bontat,
Sobr' els Paians Sarrazins trahidors;
Ab que l' us d' els menes ensems ab se
Marit gelos qu' inclau e sera e te,...
Non an peccat non lur fos perdonatz. Cabe mencionar la casa palaciega Palomo, así como el ayuntamiento y su cárcel. También encontramos la capilla portal de la Virgen del Carmen y la iglesia parroquial de Santa María la Mayor, que fue construida a mediados del siglo XVIII. Es de interés el Centro Etnológico "Lo Masmut", una exposición permanente de la vida y oficios tradicionales; y el Centro Paleontológico 'Inhospitak', de Territorio Dinópolis. A dos kilómetros de la población se encuentra la ermita o santuario de Virgen de la Fuente, declarada Patrimonio de la Humanidad, por su techumbre mudéjar. La ermita es gótica y en ella se ha instalado el Centro Interpretativo del Porcino.

Monumentos:

Cira y san germana

Enlaces


xarxes (redes) en wordpress, Ignacio Sorolla Amela, blog sobre lingüística, chapurriau, català de debò, post Pompeyo Fabra etc. 

Desiderio Lombarte Arrufat


http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.municipios/mem.detalle/id.11/chk.7869e8ad8dfe173f8b854f74fc81dbd2


http://letrasdeviajes.blogspot.com/2012/02/espana-penarroya-de-tastavinspenaroja.html



Rutas que pasan por el municipio




Lugares de interés




http://www.heraldo.es/noticias/aragon/teruel_provincia/2015/07/28/matarranya_intim_llenara_penarroya_tastavins_con_una_decena_propuestas_417395_1101027.html

http://www.lacomarca.net/saionaimer-produjo-8-millones-de-litros-de-chamae-en-valderrobres/

Preocupa el retraso Saionaimer en Peñarroya

saionaimer, naturalmente posible, fertilizante natural, Chamae


saionaimer, naturalmente ,posible, fertilizante natural, Chamae

Precisamente la intención es que las instalaciones de la planta de purines (pudines) de Peñarroya de Tastavins, paradas desde 2013 y que salieron a concurso el año pasado, vayan encaminadas a la producción de Chamae. Para ello, se creó en 2016 la filial del grupo Saionaimer denominada, Saionaimer Tastavins S.L. y que es la encargada de llevar a cabo los trabajos  para la puesta en marcha y futura explotación de la planta peñarrogina tras ganar el concurso de externalización. Sin embargo, varios escollos burocráticos y algunos retrasos en la solicitud de la licencia de explotación al Inaga han retrasado la puesta en marcha de la planta, prevista inicialmente para principios de este año.
A pesar de ello desde la empresa confían en que la adecuación e inicio de explotación de las instalaciones sea una realidad en los próximos meses. En este caso Saionaimer Tastavins elaboraría el Chamae a partir de los purines de las explotaciones ganaderas del territorio. Asimismo, el Departamento de Desarrollo Rural y Sostenibilidad anunció ayer que ultima un decreto para regular la gestión de los purines ganaderos que se presentará al sector a lo largo del próximo mes de marzo.


José Peñarroya Peñarroya ​ fue un historietista castellonense de la Escuela Bruguera

José Peñarroya Peñarroya ​ fue un historietista castellonense de la Escuela Bruguera en una época en que la locura no era tanta, hoy en día o cambia la firma o no trabaja para Barcelona.