Mostrando las entradas para la consulta caixa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caixa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 10. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.

Capítul X.

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.


Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.

Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl.
Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.

Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa.
Així que va vore la carta de don Alfonso va di:

separatismo baturro, Pablo Echenique, raquític, arguellat, cheput, geperut, cames llargues, primes, cos curt y arrepetat, Curruquis, Motoretta

- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut. 

Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla: 

¿Veníu a vore a ma filla Pepita? 

Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:

- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.

- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia. 

¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate. 

¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans

Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare.
Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?

- Sí, siñó.

- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós. 

Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.

- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.

- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.

Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.

- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos? 

- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte. 

¿Li pareix a vostra mersé mol tems?

- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.

- Pensaba, va di ella... 

En aixó va cridá la mare a la porta y va di:

- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.

- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.

Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua. 

Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.

Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.

- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?

- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba. 

¿Y cóm ha anat, filla?

- Mol be, pare, va contestá ella.

- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.

- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato. 

Va fotre un bot lo escribén, y va di:

- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels... 

Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de... 

Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:

- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre. 

Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala. 

Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.

Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades: 

- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:

- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot. 

Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.

Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.

En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).

sábado, 27 de julio de 2024

2. 12. Camine cap al final la vida de la tuna.

Capítul XII.

Camine cap al final la vida de la tuna.


Mol podem sentí, lectó amán, que an aquell tems no se faigueren aná los taquígrafos, eixos que escriuen tan depressa com se parle, pera que algú haguere escrit los sermons dels nostres dos predicadós, pos així hagueren arribat a natros y podríem jusgá lo gust de aquelles persones, y si teníen raó o no de riure tan; perque a uns tems tenen grassia unes coses y a datres no. Be que dites per Pedro Saputo, ¿quina no la tindríe? Yo sol per la tradissió de casa de Morfina hay pogut averiguá, que al primé sermó va tocá entre atres estos puns tan serios: si una dona coixa pot sé grassiosa, si pot pareixe be una torta; y si una cheposa o geperudeta pot tindre bon genio; y quina de les tres pot envidiá la sort a les atres.

Al segón sermó diuen que va parlá dels pensamens de la dona als estats de cuñada, de nora y de sogra; lo seu assunto me pareix que no va pugué desempeñá be per sé tan sagal, y requerí de mes edat y mes experiensia. Pero com mu han venut u veng yo; lo lectó cregue lo que vullgue; y continuem.

No habíen fet encara la mitat del plan que habíen cavilat, perque les seues habilidats eren tantes, y tan lo seu comedimén y bona criansa, que no visitaben poble que pera anassen d'allí no hagueren de reñí, o per lo menos está de mala cara en los huéspeds, y alguna vegá hasta en los parroquians. Los bufáe en aixó lo ven mol favorable y l' estat prosperabe. Y com se arrimáe lo tems dels estudis, van tratá de torná cap a la Universidat, passán si ñabíe puesto per casa de sons pares als que volíen vore abans de tornás a pedre a les escoles.

garabato, escoles, colegio, Valjunquera, a tope

Van tindre consell pera acordá lo que teníen que fé, y van deliberá no entretindres. Se va proposá la cuestió de si visitaríen lo poble de don Severo; y encara que féen volta algunes legües van acordá anáy, y van empendre lo itinerari, mol al gust de Pedro Saputo que, sin embargo, va dixá la ressolusió als compañs, no resservanse mes que lo determiná lo día y pun de la separassió. Van examiná la caixa de la plega, y estáe mes rica de lo que pensaben, com que se van repartí sen trenta y sis libres jaqueses cada un, habén trobat persones encara mes generoses que don Severo. Los va di Pedro Saputo que encara que no ere de casa rica, no nessessitáen aquella miseria, y que lo mes nessessitat la prenguere. No u entens, li va contestá un de ells; eixes perres són lo mes cariñós que tindrás a la teua vida. Empórtateles, que yo sé que ha de sé lo radé que gastos, y que es capás de fetos avaro per lo apego que tindrá a la casa y a la teua burchaca.

Aquell mateix día pel matí los va di Pedro Saputo al camí que no volíe dixáls sense probás al violín y la vihuela, dos instrumens als que portáe molta ventaja als estudians. Los habíe millorat mol la orquesta desde un prinsipi enseñán al de la pandereta a tocá los platillos, lo baix continuo, los fortes y los pianos, y atres coses que ell habíe adeprés del mestre Vivangüés. Tamé als del violín y de la viola va doná mol bones llissons ; pero no habíe vullgut tocá may perque no fée falta la seua habilidat espessial. Y agarrán lo violín, y desvianse una mica del camí per un barrang, va amostrá als seus admirats compañs un primor que may habíen vist a datre; y no va sé menos en la viola.

Al fes fosc van arribá al poble de Morfina; y al passá los primés passajes van sentí un soroll de espases.

- Venga, anem, va di Pedro Saputo. Van aná y van topetá en dos caballés soldats que reñíen en tal furia, que no reparaben en los que teníen ya al costat. Va pendre Pedro Saputo a un compañ la gayata, perque dos de ells ne portáen; y arrimanse als luchadós va di: 

- Siñós, per lo honor del hábit que porten los rogo que suspenguen la riña un momén. La van suspendre a les seues paraules, y mes al vores allí sing homens tan majetons; y va continuá: Vostres mersés riñen mol mal al orden, pos la seua valentía los ha portat a reñí com les fieres, vull di, de nit, sense testigos del seu valor, ni juches de justissia. Yo soc home de lletres, pero enteng les leys del duelo; y per les sircunstansies que hay dit declaro ilegal y nulo este campo. Creéume, siñós, lo honor de caballés tos prohibix continuá y tos mane condená lo que hau fet. Pero si no vullguereu envainá, lo que se mostro ressistén, que also un atra vegada la espasa, vingue a mí un atra y en mí se les vorá; ell luchará per ferossidat, y yo en defensa de la ley y de la justissia.

- Yo no puc sedí perque soc lo retat.

- Sedixco per ara, va di l’atre, per respecte an este siñó llissensiat, y perque les seues paraules me han convensut. Demá mos vorem. 

- Los rogo, pos, als dos, va di Pedro Saputo, que entréu en natres an este poble.

Van entrá tranquilamen en ells, y de pas los van contá aquells rivals que la riña ere per quí habíe de serví a una hermosura que a cap dels dos volíe, pos si al un li fée desaire, al atre no li donáe may la cara mostranse importunada dels seus obsequios. Sen va enriure entonses Pedro Saputo y va di: 

- Pos siñós, si tampoc lo guañadó habíe de sé admitit, ¿a qué ve esta riña?

- Ve, va di un de ells, a que cada un volem aná a casa seua y que no hi vaigue l’atre; perque es tal la bellesa de la donsella, que a cada un ofén que la miron atres ulls ni la séntiguen parlá uns atres oíts. 

- Ells es, siñó llissensiat, pera que u sapiguéu, un sol mil vegades mes hermós que lo del sel; una lluna mil vegades mes serena que eixa que se llevante; una estrella o un estrel que oscurix a totes les demés; un ángel de soberanía y de gloria, com no se va vore may a la terra, y es impossible que ne formo un atre igual la naturalesa. 

Va riure tamé Pedro Saputo de estes alabanses, y del tono y forsa en que les díe lo soldat, y no va dudá que aquell sol, aquella lluna, aquella estrella, aquell ángel ere Morfina. Pero va callá, perque entraben ya al poble, y los soldats sen van aná al seu hostal y los estudians a la fonda de la Cinta.

Ñabíe allí una bandera o compañía de soldats fée vuit díes, y ya per naixó, ya perque de totes maneres no volíen fé parada de la seua orquesta, van entrá mol silensiosos. Pero los van coneixe, y abans de sená ya teníen un motín al carré, y van ressibí un recado de don Severo, que no li tragueren la satisfacsió de portáls a casa seua. No van coneixe a Saputo hasta que va parlá, perque estáe torradet pel sol, com los de La Torre del Compte, mes prim y estirat, y mes home tamé, en bigotet y perilla, que a la moda dels estudians mes romantics com Bécquer s'habíe dixat. La roba que portáe ere un atra, per la caló se va fé una roba mes ligereta y tamé mol mes airosa. Va dudá la mateixa Morfina que tan ben retratat lo teníe al cor y tan presén a la memoria. Don Severo y lo huésped van convindre que los dos que habíen vingut allí soparíen a casa del primé, y los atres a la del segón, y dormiríen tots aon van dormí  l'atra vegada.

¡Quina satisfacsió pera Morfina! ¡Quina gloria pera Pedro Saputo! Se trobáe entonses a casa un germá de ella mes gran de edat, y se va alegrá mol de vore als estudians de qui tan habíe sentit y estáe aussén cuan van está a escomensamens de l'estiu. Inmediatamen se va parlá de ball; pero Pedro Saputo enrecordanse dels soldats li va di que per serta causa que per entonses ere secreta, encara que fora de casa, no podríe ñabé ball sino sol velada de música. Y al poble se li va fé entendre que no se obriríe la porta, que se dixaríe entrá només a les persones convidades. Se van presentá entre elles, un detrás de l'atre, los dos caballés soldats de la riña. Y ¡quina va sé la seua sorpresa cuan van vore a Morfina mol amable y arrimadeta al llissensiat del seu duelo! ¡Y vore a don Severo tratál en familiaridat y confiansa! Se van avergoñí, van callá, van respetá lo que veíen y no enteníen, y se van fé amics declarán a Pedro Saputo que estáe determinada la competensia en retirás los dos de aon tan bon puesto ocupaben atres seguramén mes dignes: sen aniríen al cap de tres díes.

Al passá del minjadó al estrado, y arribán a la porta, va fé Pedro Saputo a don Severo una seña; y quedanse allí en los seus compañs que ya habíen arribat, los va aná avián un per un com a barrons o ninots hasta mes allá de la mitat de la sala. Acsió que van vore los ofissials y la mayoría dels convidats, y tots se van quedá muts de assombro. Lo germá de Morfina va fé extrems de admirassió, y va di acalorat:

- Pos siñó, si no u haguera vist no mu creuría, y al que u osare afirmá, li haguera dit que mentíe. Sen van enriure tots mol; y la mare exclamabe:

- Jesús, eixe mosso sirá de asser templat.

Entonses Pedro Saputo va torná a la porta en los seus compañs, y están prop de les cadires caballés y siñores, va torná a aviáls del mateix modo, pero mol mes tros; y com lo tuno que anáe lo radé se movíe en molta grassia y extravagansia, va ñabé un gran palmoteo. 

- Ara ya mu crec, va di don Vicente; sense duda estos siñós llissensiats tenen ales secretes; a vore, agarreume a mí, don Paquito, que no sé volá. Lo va agarrá, y al eixecál pera aventál, veénse portá com una ploma, va di: ¡prou, prou!, me dono per satisfet. Y giranse a mirál, li va tocá y paupá los brassos per si eren de la materia que habíe dit sa mare.

Passat este bon rato se va fé silensio, va agarrá Pedro Saputo lo violín descansán abans una mica pera calmá la agitassió del esfors que habíe fet, y previnguda Morfina desde abans de sená, que al seu obsequio y per an ella tocaríen aquell día lo violín per primera vegada en tota la expedissió, y que tot lo que tocare se dirigíe al seu amor, o mes be, que siríe la historia dels seus amors, distinguín les parts prinsipals, com la primera vegada que se van vore, la seua charrada la nit que se van entendre, la despedida, la pena en que ella va quedá cuan ell sen va aná, y la alegría de la nova visita. 

¡Oh, cóm va entendre ella lo llenguache de aquella música tan expresiva! Sense pensá y transportada va plorá de pena al sentí la despedida, y va torná al mateix sentimén cuan va expresá lo doló de cuan lo va vore anassen y ella se va retirá al seu cuarto. Los demés de la sala sentíen tamé, y algún rato pareixíe un velatori del silensio que ñabíe mentres escoltaben. Va pendre después la vihuela, y va tocá algunes sonates que ell se habíe inventat. Pero después, y donán tems a que se desahogaren los aplaussos y admirassió que va exitá la seua may vista habilidat, van agarrá los instrumens los seus compañs, ell va abandoná la orquesta, se va ficá a roda y se va passá la velada.

Volíen los estudians despedís aquella nit, pero no va admetre don Severo la despedida, y mol menos don Vicente, y se van doná les bones nits hasta demá.

Encara no pensaben ells en eixí de casa, encara casi en eixecás pel matinet, que ya estáe allí don Vicente, y los va rogá y suplicá tan insistenmen que no sen anigueren aquell día, y van tindre que claudicá. No los va pená a cap de ells, y menos a Pedro Saputo, com se supose. En este motiu van fé un mosset pera amorsá, perque lo huésped no va volé sedí lo obsequi de la fartanera a michdía. Y per la nit van prepará lo ball a casa de don Severo per doná gust a don Vicente, que lo volíe pera obsequiá a una jove a qui servíe.

Qui va guañá en tot aixó va sé Pedro Saputo, pos va tindre ocasió de parlá en Morfina y acabá de guañássela si algo faltabe, va sopá al seu costat, va ballá en ella y res li va quedá per dessichá pera la seua satisfacsió. Una criada li va contá lo que habíe sentit di al seu siñó parlán en la siñora: 

- Si este mosso fore ben naixcut com pareix, encara que tingue poc, li haurem de doná la filla; perque, ¿has reparat que ella lo mire en bons ulls? Baixet y en discressió va di aixó don Severo, no creíe que ningú lo estáe sentín; pero lo va sentí la dimonieta de la criada, a qui les albrissies li van valé dos escuts de plata. ¡En bons ulls, díe! Algo mes ere; sí, algo mes, patriota don Severo.

Per fin se van despedí ya al mateix ball, y matinán en son demá sen van aná de aquell poble aon a tots los pareixíe que estáen entre los seus o a una isla encantada.

lunes, 4 de junio de 2018

Maties Pallarés (Matías)

Maties Pallarés, de Penarroija, va ser un dels investigadors més destacats que vam tindre a principis de segle. La seua activitat científica se va desarrollar a Barcelona aon vivie i treballabe, i en un principi va anar sempre encaminada a l'estudi de la història de la terra que'l va vore náixe.

http://historiamedievalimoderna.blogspot.com/2012/02/maties-pallares-i-la-historia-de-pena.html


Segons los seus amics, se va interessar primer per la poesia: alguns  dels seus poemes los va publicar a una revista catalana


Més tard, entusiasta com ere del excursionisme, va fer articles sobre les seues eixides


Passada esta etapa se va interessar per la història dels pobles del Matarranya. Així, va aprofitar lo temps lliure que li permitíen les seues ocupacions per anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a remenar vells papers i antics pergamins


Més endavant, quan l'estudi ja no donava més de sí, i influenciat per la creació a Barcelona de la Secció Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer treballs d'arqueologia a un nivell que en res desmereixíen dels catedràtics de l'Universitat de Barcelona, en aquells temps la més avançada en aquella matèria a tota Espanya.


L'època d'historiador medievalista de Pallarés va aproximadament de 1902 a 1917, que és l'any a partir del qual se dedicarà exclusivament a l'estudi arqueològic.


Maties Pallarés



D'aquesta etapa los primers anys los va dedicar a buscar notícies sobre l'antic territori de Peña de Aznar Lagaya, es a dir, lo que ara son los termes de Torre del Compte, Fondespala, Beseit i Valderrobres.

Com lo mateix Pallarés diu a una de les seues obres, va decidir buscar als arxius tot lo relatiu a la nostra història comarcal atret per la magestuositat de la Caixa primer, i després del castell, la iglèsia i les antigüedats de Valderrobres.


Ajudat pel director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va anar trobant documents i estudiant-los, per arrodonir més la cosa, lo seu amic Santiago Vidiella, de Calaseit, va visitar l'Arxiu de l'Ajuntament de Valderrobres i lo de la iglésia del mateix poble, on mossen Gregorio Marcuello va donar-li tota classe de facilitats per consultar-lo.


D'altra banda, a Saragossa, Pallarés va comptar amb la col.laboració de un altre amic, Bernardo Gerona, que va mirar los documents de l'arxiu Diocesà. Com a resultat de totes estes investigacions Pallarés va publicar l'any 1904 a una revista de Barcelona, l'article "Excursions per l'Aragó Català" JA JA JA on fa un resum de la història dels pobles que composaven Peña de Aznar Lagaya.



Peña de Aznar Lagaya, la caixa, Valderrobres, Teruel
la caixa desde Valderrobres

A l'any següent va publicar l'obra més interessant per a la història medieval dels pobles que era parlem titulada "La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya (Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte)".


Este llibre trate la história desde la reconquista hasta 1656 i de l'època que més documentació conté és de la dels litigis entre lo rei i l'obispo de Saragossa a la mort de Pere Lopeç d'Oteiça, rader senyor subfeudal del territori, a l'any 1307.


Pronte les noves investigacions de Pallarés van deixar curt lo llibre que antes comentáem. Així, a 1907, i dins del "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón" va publicar l'article "Los señores de Peña de Aznar y Mazaleón" on fa una revisió i actualització de part de lo que havia escrit anteriormén, aclarín alguns punts foscos que només suposabe i rectificant altres que nous documents demostraben equivocats.


A hores d'ara, si fem balanç, podem dir que passats vuitanta-cinc anys l'obra de Maties Pallarés està intacta, perquè no s'han fet més estudis de tanta extensió ni de tant rigor científic sobre la història medieval dels pobles de la antiga peña de Aznar Lagaya.


De Beseit va escriure Pedro Tejedor Tello los "Apuntes para la história de Beceite" l'any 1935, llibre reeditat fa pocs anys per l'ajuntament d'aquell poble, molt interessant en quant a costums locals però generalmente mol fantassiós en cuan a la seua part histórica.


ENRIQUE PUCH FONCUBERTA (1990).- "Maties Pallarés i la història de Peña de Aznar Lagaya" Gaceta del Matarraña nº 17 julio pag. 7

domingo, 10 de diciembre de 2017

Incendio, Valderrobres


Día 27.12.2017, vuelve a haber fuego

Incendio, Valderrobres, Mas de Buñol, La Caixa






Incendio, Valderrobres, Mas de Buñol http://www.20minutos.es/noticia/3207971/0/incendio-forestal-valderrobres-teruel-obliga-desalojar-20-personas/













Un incendio forestal ha obligado a desalojar a 20 personas de unas masías del municipio turolense de Valderrobres, según ha informado el Gobierno de Aragón 

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/3207971/0/incendio-forestal-valderrobres-teruel-obliga-desalojar-20-personas/#xtor=AD-15&xts=467263

Sobre las 19.00 horas se ha declarado un incendio forestal en una zona de pinar en el citado término municipal. Por precaución, se ha desalojado a unas 20 personas de varias masías. Se desconocen las causas y la superficie afectada por el fuego. Hasta el lugar se han desplazado la cuadrilla de Alcorisa, tres autobombas de bomberos, de los Deusdat de Beseit no, tres agentes de protección de la naturaleza (APN) y se ha movilizado a la Unidad Militar de Emergencia (UME), así como medios de Cataluña. No eran medios, estaban enteros.

http://www.heraldo.es/noticias/aragon/2017/12/09/el-incendio-forestal-valderrobres-quedado-estabilizado-1212919-300.html

https://www.lacomarca.net/controlado-incendio-valderrobres/

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/controlado-incendio-declarado-valderrobres-arrasar-10-hectareas-pinar_1248786.html

http://cadenaser.com/emisora/2017/12/09/radio_zaragoza/1512800758_641636.html



Ara se poden fe moragues al caliu

sábado, 25 de febrero de 2017

Valderrobres


Valderrobres, Valdarrores, Vall-de-roures, rabosins, rabosa, zorro, zorra


Valderrobres (Vall-de-roures en català, no u diu ningú, en chapurriau Valderrobres y en Beceite Valdarrores) es una localidad y municipio español de la provincia de Teruel y capital administrativa de la comarca de Matarraña, en Aragón. Por Valderrobres pasa el río Matarraña.

"Aquèli roure soun aglana, on a recueilli les glands de ces chênes.
R. aglan."

El mote es rabosí, rabosins, de rabosa, raposa, zorro, zorra.


Este pueblo figura en la lista de la asociación Los Pueblos más Bonitos de España.


Se encuentra situado en una colina, y a sus pies pasa el río Matarraña. Rodeado de altas montañas y de pinares. Una de estas elevaciones es Peña Aznar Lagaya (la segalla segons Tomaset) o La Caixa, con forma de mesa o caja (1014 m.). De entre los elementos que definen el paisaje de Valderrobres, pocos son tan característicos como esta roca con forma de antigua caja de caudales, visible desde casi cualquier punto del territorio.











La historia asociada a ella es asombrosamente antigua. En el término municipal de Valderrobres abundan los yacimientos arqueológicos, que entre otras cosas son testigos de la fuerte presencia ibérica en estos territorios. El más destacado de todos es el de Torre Gachero, (aceites torregachero.es), donde aparecieron varias estelas sepulcrales, pertenecientes al siglo I o II antes de Cristo y que se conservan en el museo de Teruel.































Hostal (Marín) Querol, hotel


La localidad de Valderrobres esta declarada como Conjunto Histórico Artístico. La torre puerta de San Roque era la antigua entrada a la villa. Se accede a ella tras atravesar el Puente de Piedra medieval.
Valderrobres fue durante siglos un señorío de la Mitra de Zaragoza. La belleza de este monumental conjunto hizo que en 1983 fuese declarado Bien de Interés Cultural. El conjunto urbano se desarrolla sobre una ladera de una colina delimitada, en su base, por el río Matarraña, en su cima, por el monumental conjunto del castillo e iglesia parroquial. La primera línea de edificación se creó junto a la orilla del río. Se accede tras atravesar un bello puente de piedra y el portal de San Roque.
Valderrobres conserva otro portal: el de Bergós. En la plaza se encuentra la casa palaciega que fue la Fonda Blanc, la casa de los Pereret y la casa consistorial, obra que se concluyó en 1599 y que es uno de los testimonios más importantes del manierismo aragonés. La iglesia de Santa Maria la Mayor se incluye en el llamado gótico levantino de los siglos XIV y XV. Junto a esta iglesia y en conexión con ella, se alza su magnifico castillo, construido por los arzobispos de Zaragoza. En las afueras del pueblo, y tras recorrer varios kilómetros con el coche, se llega a la Ermita de los Santos.

Rutas que pasan por el municipio

  • Ruta La Fresneda-Valderrobres
  • Abeto de la Central de Boné (Valderrobres)
  • La Carrasca del Morro Badat (Valderrobres)
  • Ruta Fuentespalda-Valderrobres
  • Ruta Cretas-Valderrobres
  • Ruta Valderrobres-Torre del Compte
  • Ruta Beceite-Valderrobres

Lugares de interés:

  • Centro de Estudio y Observación de las Aves
  • Oficina de Información Turística Comarcal
  • Conjunto Histórico de Valderrobres
  • Castillo-Iglesia de Valderrobres
  • Ermita de los Santos (Valderrobres)

Establecimientos de la localidad, desactualizado


  • Mas del Pi
  • Mas de Ibáñez
  • Casa Carmen Gil
  • Casa Isabel
  • Caja de Ahorros de la Inmaculada
  • Banco Santander Central Hispano
  • Aceites Torre Gachero, S.A.T.
  • Sdad. Cooperativa del Campo "Sección Almazara"
  • DCR Promocions, S.A.
  • Peluquería Stil's
  • Peluquería Caldú
  • Peluquería Elena
  • Peluquería Rullo's (aquí te hacen buenos rulos, y permanentes)
  • Peluquería Duende

  • Taxi Segurana
  • Taxi Villoro
  • Talleres Segurana
  • Talleres Villoro
  • Automóviles Segurana

  • Talleres Gil
  • Talleres Miguel Villoro, S.L.
  • Talleres Neluval, S.L.

  • Pescadería Gamundí
  • Apartamentos San Cristóbal
  • Apartamentos Santa Águeda "Casa La María"
  • Boutique Arca
  • Tracalet
  • Relojería M. Teresa
  • Electrodomésticos Roda
  • Estudio Era Digital SLL
  • Juan García Fotógrafo
  • Cocinas Pons S.C.
  • Pintores Celma Anglés
  • Segurana Lombarte, S.L.
  • Gabinete Tecnico R.B.C.
  • Rallo Lombarte, S.L.
  • Calinsbar, S.L.
  • Hotel El Salt
  • Rual
  • Valdelectric, S.L.
  • Diego Lombarte Orona
  • Servicio Técnico Matarraña
  • E.E.S.S. Hermanos Gil, S.L.
  • Restaurante El Roble
  • Hotel Fuente del Miro
  • Restaurante La Cova
  • Vinos Jose Marti
  • Sociedad Cooperativa del Campo Nº 3281
  • Frutas Meseguer
  • El Bazar
  • Centro de Jardinería
  • Mercadillo Valderrobres
  • Papelería Serret
  • Ortiz
  • Estanco Valderrobres
  • Arquitecto Jaume Petit Garcia
  • Arquitecta Cristina Gil Pina
  • Aparejador Jesús Lahoz Solanas
  • Áridos Fabre y Abás, S.L.
  • Construcciones Esteban Ferrás
  • Construcciones Gil Sorolla
  • Construcciones Lombarte, S.C.
  • Contratas Treycor, S.L.
  • Construcciones Ricardo Caldú Sancho
  • Hotel Fuente del Miro
  • Construcciones Rajadell y Martí
  • Servicio Técnico Matarraña
  • Bar De Robres
  • Carpintería Metálica
  • Hormiaragón, S.L.
  • Eralsaval. S.L.
  • Migalsan
  • Materiales de Construcción Belmonte, S.L.
  • Fonda Angeleta
  • Pub Pedris (pedrís)
  • Kurkum-Herb
  • Movi'n
  • Maximino Ortiz Blanc, S.L.
  • Casa Giner
  • Fet a má
  • Apartamentos Querol
  • Hotel El Castell
  • Apartamentos Plaza Mayor
  • Cervecería Agus
  • Caja Rural de Teruel, Valderrobres
  • Ibercaja, Valderrobres
  • Bar Sisquet
  • La Casa de Sebastián
  • Apartamentos Matarraña
  • Apartamentos Valderrobres
  • Mas de l' Acordió
  • Mas de Les Tápies, pantano dirección Peñarroya, eloquentia, Joris y Monique

  • Pub New Blay

  • Bodega Sorolla

  • Ferretería Falgás, almacenes Ber - Segura, ña de tot

  • Electrodomésticos Puyo, área tecnológica

  • Confecciones Rosa M.

  • Estecha Reproducciones

  • Big-Mat Bricas. S.L.

    bricas, bigmat, materiales, construcción

  • Construcciones Fernando Segurana
  • Contratas Fontanet, S.L.
  • Excavaciones Tomás Guimerá Lorente y Ángel Guimerá Lorente
  • Martí Martí, S.L
  • Áridos Curto
  • Centro de Estética Isabel Sanz
  • Marbel
  • Oficina de Correos
  • Allianz
  • Mutua General de Seguros
  • Mas de Bunyol, observatorio de aves, buitres, Buitremán roquerol
  • Apartamentos Casa Vicent
  • Apartamentos Mas de Boné
  • Explotaciones Agropecuarias Virgen de la Fuente, S.A.
  • SOINCAR - Grupo de Empresas Arcoiris -

  • Mas del Bot
  • Lagaya-Apartaments
  • Apartamentos "Masía Umbría"
  • Apartamentos Santa Águeda "La Placeta"
  • Establo de Crystal
  • Casa Giner "La Plaza"
  • Torre Sancho
  • Pastelería Sanz
  • Panadería Guarc
  • Panadería Casalduc
  • Carnicería Margarita
  • Carnicería Carmen Abella
  • Casa Giner
  • Suma Valderrobres
  • Sugar
  • Insadeco
  • Asador - Restaurante Baudilio
  • Pub Camelot
  • Área de Servicio Arcoiris
  • Bar Regis
  • Bar Casino
  • Bar La Caña
  • Lo Trull de les Raboses
  • Bar La Plaza
  • Bar Maestrazgo
  • Bar Pipin´s (Pipins)
  • Cafeteria Casalduc
  • Hostal Querol
  • Mapfre
  • Hostal Querol
  • UPI Informática Matarraña
  • Zona de Acampada El Roble, camping
  • Castillo, Iglesia y Museo de Valderrobres
  • Apartamentos Doña Cándida
  • Apartamentos Casa Ferrás

Entidades y servicios del municipio


  • Centro de Salud Valderrobres
  • Podóloga Patricia Bosch
  • Fisioterapia Matarraña
  • Fisioterapia Elias Gil
  • Residencia
  • Veterinario -Luis Pérez-
  • Consultorio Veterinario Duna
  • Funeraria Rueda
  • Funeraria San Macario
  • Funeraria Santa Barbara
  • Ayuntamiento de Valderrobres
  • Parroquia de Santa María la Mayor
  • Capilla
  • Academia Serrat Adell
  • Academia Mercedes Guimerá Lorente
  • Autoescuela 2000
  • Centro de Educación Infantil y Primaria Vicente Ferrer Ramos
  • Colegio Publico Vicente Ferrer
  • C.E.P.A. de Valderrobres
  • Biblioteca Publica Municipal Valderrobres
  • Colegio María Inmaculada
  • Escuela Pública de Música Valderrobres
  • Club de Montaña Matarraña Ports
  • Asoc. Cultural. Peña Taurina de Valderrobres
  • A.M.P.A. I.E.S Matarranya (el hampa está dentro)
  • A.M.P.A C.P. Vicente Ferrer Ramos
  • Asoc. Santa Águeda
  • Asoc. Cult y Deportiva Valdecuestre
  • Plataforma en Defensa del Matarraña
  • Asoc. Cultural La Ma Peluda
  • Asoc. Cultural para la Recuperación del Patrimonio
  • Asoc. Cultural Rabosas Furas
  • Asoc. Cultural El Hombre Bombilla
  • Cofradía del Santo Entierro
  • Empresarios del Matarranya
  • Asoc. Pensionistas Unión valderrobrenses
  • Asoc. Peñistas valderrobrenses
  • Gestiones Grau, S.L.
  • Gesrural
  • A.S.E.M.
  • Sermat, S.L.
  • Valderrobres Asesores, S.L.
  • Agrupación de Voluntarios de Protección Civil de la Comarca del Matarraña
  • Puesto Guardia Civil Valderrobres, comprometid@s con la igualdad

  • Guardia Civil, féminas, calendario sexy


  • Notaría López Zuriaga Fernández Boado o Beodo

  • Notaría Jorge Jiménez Coma y beba
  • Bar La Cova
  • Productos del Matarraña
  • Cine Montecarlo
  • Asociación Folclórica Aires del Matarraña
  • Banda de la Asociación Musical Banda Comarcal San Antón de Valderrobres - La Portellada
  • Farmacia - Lda. Pilar Romero BurguésÓptica Pilar Romero
  • (tela) Inco