Matarraña insólito: Lugares mágicos en una comarca al filo del tiempo ,
Jesús Ávila Granados.
Tapa blanda: 240 páginas
Editor: Viena; Edición: 1 (17 de noviembre de 2009)
Colección: Fuera de colección.
Idioma: Español.
ISBN-13: 978-8483305645 casa del libro
Otros libros del autor:
Simbología sagrada: Las claves ocultas de la historia de las religiones (Misterios)
La mitología templaria
Cataluña cátara: Un recorrido por 50 enclaves heréticos (Traza)
Templarios en el Maestrazgo (Misterios)
Enciclopedia del aceite de oliva
El poder curativo del aceite de oliva
Pequeña historia del aceite de oliva
Historia del azafrán
La sombra del cardenal
Enclaves mágicos de España
La Confesión
Las sombras del terror
El libro negro de la historia de españa: Una sorprendente investigación sobre los episodios más oscuros de la historia de españa
La mitología templaria. Los conceptos esotéricos de la Orden del Temple
En occitano moderno:
Templers a les Terres de l'Ebre (Azimut Turisme)
Catalunya Càtara (Azimut Turisme)
miércoles, 6 de junio de 2018
lunes, 4 de junio de 2018
Maties Pallarés (Matías)
Maties Pallarés, de Penarroija, va ser un dels investigadors més destacats que vam tindre a principis de segle. La seua activitat científica se va desarrollar a Barcelona aon vivie i treballabe, i en un principi va anar sempre encaminada a l'estudi de la història de la terra que'l va vore náixe.
http://historiamedievalimoderna.blogspot.com/2012/02/maties-pallares-i-la-historia-de-pena.html
Segons los seus amics, se va interessar primer per la poesia: alguns dels seus poemes los va publicar a una revista catalana.
Més tard, entusiasta com ere del excursionisme, va fer articles sobre les seues eixides.
Passada esta etapa se va interessar per la història dels pobles del Matarranya. Així, va aprofitar lo temps lliure que li permitíen les seues ocupacions per anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a remenar vells papers i antics pergamins.
Més endavant, quan l'estudi ja no donava més de sí, i influenciat per la creació a Barcelona de la Secció Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer treballs d'arqueologia a un nivell que en res desmereixíen dels catedràtics de l'Universitat de Barcelona, en aquells temps la més avançada en aquella matèria a tota Espanya.
L'època d'historiador medievalista de Pallarés va aproximadament de 1902 a 1917, que és l'any a partir del qual se dedicarà exclusivament a l'estudi arqueològic.
Com lo mateix Pallarés diu a una de les seues obres, va decidir buscar als arxius tot lo relatiu a la nostra història comarcal atret per la magestuositat de la Caixa primer, i després del castell, la iglèsia i les antigüedats de Valderrobres.
Ajudat pel director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va anar trobant documents i estudiant-los, per arrodonir més la cosa, lo seu amic Santiago Vidiella, de Calaseit, va visitar l'Arxiu de l'Ajuntament de Valderrobres i lo de la iglésia del mateix poble, on mossen Gregorio Marcuello va donar-li tota classe de facilitats per consultar-lo.
D'altra banda, a Saragossa, Pallarés va comptar amb la col.laboració de un altre amic, Bernardo Gerona, que va mirar los documents de l'arxiu Diocesà. Com a resultat de totes estes investigacions Pallarés va publicar l'any 1904 a una revista de Barcelona, l'article "Excursions per l'Aragó Català" JA JA JA on fa un resum de la història dels pobles que composaven Peña de Aznar Lagaya.
A l'any següent va publicar l'obra més interessant per a la història medieval dels pobles que era parlem titulada "La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya (Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte)".
Este llibre trate la história desde la reconquista hasta 1656 i de l'època que més documentació conté és de la dels litigis entre lo rei i l'obispo de Saragossa a la mort de Pere Lopeç d'Oteiça, rader senyor subfeudal del territori, a l'any 1307.
Pronte les noves investigacions de Pallarés van deixar curt lo llibre que antes comentáem. Així, a 1907, i dins del "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón" va publicar l'article "Los señores de Peña de Aznar y Mazaleón" on fa una revisió i actualització de part de lo que havia escrit anteriormén, aclarín alguns punts foscos que només suposabe i rectificant altres que nous documents demostraben equivocats.
A hores d'ara, si fem balanç, podem dir que passats vuitanta-cinc anys l'obra de Maties Pallarés està intacta, perquè no s'han fet més estudis de tanta extensió ni de tant rigor científic sobre la història medieval dels pobles de la antiga peña de Aznar Lagaya.
De Beseit va escriure Pedro Tejedor Tello los "Apuntes para la história de Beceite" l'any 1935, llibre reeditat fa pocs anys per l'ajuntament d'aquell poble, molt interessant en quant a costums locals però generalmente mol fantassiós en cuan a la seua part histórica.
ENRIQUE PUCH FONCUBERTA (1990).- "Maties Pallarés i la història de Peña de Aznar Lagaya" Gaceta del Matarraña nº 17 julio pag. 7
http://historiamedievalimoderna.blogspot.com/2012/02/maties-pallares-i-la-historia-de-pena.html
Segons los seus amics, se va interessar primer per la poesia: alguns dels seus poemes los va publicar a una revista catalana.
Més tard, entusiasta com ere del excursionisme, va fer articles sobre les seues eixides.
Passada esta etapa se va interessar per la història dels pobles del Matarranya. Així, va aprofitar lo temps lliure que li permitíen les seues ocupacions per anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a remenar vells papers i antics pergamins.
Més endavant, quan l'estudi ja no donava més de sí, i influenciat per la creació a Barcelona de la Secció Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer treballs d'arqueologia a un nivell que en res desmereixíen dels catedràtics de l'Universitat de Barcelona, en aquells temps la més avançada en aquella matèria a tota Espanya.
L'època d'historiador medievalista de Pallarés va aproximadament de 1902 a 1917, que és l'any a partir del qual se dedicarà exclusivament a l'estudi arqueològic.
D'aquesta etapa los primers anys los va dedicar a buscar notícies sobre l'antic territori de Peña de Aznar Lagaya, es a dir, lo que ara son los termes de Torre del Compte, Fondespala, Beseit i Valderrobres.
Com lo mateix Pallarés diu a una de les seues obres, va decidir buscar als arxius tot lo relatiu a la nostra història comarcal atret per la magestuositat de la Caixa primer, i després del castell, la iglèsia i les antigüedats de Valderrobres.
Ajudat pel director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va anar trobant documents i estudiant-los, per arrodonir més la cosa, lo seu amic Santiago Vidiella, de Calaseit, va visitar l'Arxiu de l'Ajuntament de Valderrobres i lo de la iglésia del mateix poble, on mossen Gregorio Marcuello va donar-li tota classe de facilitats per consultar-lo.
D'altra banda, a Saragossa, Pallarés va comptar amb la col.laboració de un altre amic, Bernardo Gerona, que va mirar los documents de l'arxiu Diocesà. Com a resultat de totes estes investigacions Pallarés va publicar l'any 1904 a una revista de Barcelona, l'article "Excursions per l'Aragó Català" JA JA JA on fa un resum de la història dels pobles que composaven Peña de Aznar Lagaya.
 |
| la caixa desde Valderrobres |
A l'any següent va publicar l'obra més interessant per a la història medieval dels pobles que era parlem titulada "La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya (Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte)".
Este llibre trate la história desde la reconquista hasta 1656 i de l'època que més documentació conté és de la dels litigis entre lo rei i l'obispo de Saragossa a la mort de Pere Lopeç d'Oteiça, rader senyor subfeudal del territori, a l'any 1307.
Pronte les noves investigacions de Pallarés van deixar curt lo llibre que antes comentáem. Així, a 1907, i dins del "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón" va publicar l'article "Los señores de Peña de Aznar y Mazaleón" on fa una revisió i actualització de part de lo que havia escrit anteriormén, aclarín alguns punts foscos que només suposabe i rectificant altres que nous documents demostraben equivocats.
A hores d'ara, si fem balanç, podem dir que passats vuitanta-cinc anys l'obra de Maties Pallarés està intacta, perquè no s'han fet més estudis de tanta extensió ni de tant rigor científic sobre la història medieval dels pobles de la antiga peña de Aznar Lagaya.
De Beseit va escriure Pedro Tejedor Tello los "Apuntes para la história de Beceite" l'any 1935, llibre reeditat fa pocs anys per l'ajuntament d'aquell poble, molt interessant en quant a costums locals però generalmente mol fantassiós en cuan a la seua part histórica.
ENRIQUE PUCH FONCUBERTA (1990).- "Maties Pallarés i la història de Peña de Aznar Lagaya" Gaceta del Matarraña nº 17 julio pag. 7
Valderrobres, 1930, puente piedra, fonda
El portal de San Roque queda a la izquierda tal como miramos.
Foto desde el puente de piedra o más abajo. Valderrobres.
Foto desde el puente de piedra o más abajo. Valderrobres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)