Mostrando las entradas para la consulta Valderrobres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Valderrobres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 2 de enero de 2020

Octavio Serret, Valderrobres


L'impulsor de la llibreria Serret de Vall-de-roures inicia una nova aventura per a reivindicar la llengua catalana als territoris de cruïlla.

Octavio Serret, en la Librería Serret, en el 2012. / JULIO CARBÓ
Octavio Serret, en la Librería Serret, en el 2012. / JULIO CARBÓ

Anna Zaera:

Fa uns quants anys, quan ens vam conèixer, em va dir que les fronteres existien per a rebentar-les. Es considerava i es considera un home de frontera perquè realment hi ha nascut. Entre Catalunya, l’Aragó i València. S’ha cansat de dir que som la mateixa gent perquè parlem la mateixa llengua i tenim la mateixa identitat. Abans de conèixer-lo, m’encuriosia que tothom –absolutament tothom– parlava d’Octavi Serret i el seu fenomen cultural contra pronòstic a la capital del Matarranya. A poc a poc, van arribar les portades a les seccions de cultura dels diaris nacionals i els premis a la seva tasca. Potser el més important, el Premi Nacional de Cultura a la Projecció de la Llengua Catalana, l’any 2009. Ara, després de quaranta-un anys regentant la ja famosa llibreria Serret de Vall-de-roures, ha anunciat que fa un canvi de vida. Traspassa la mítica llibreria però al mateix espai físic, en aquell que ha vist passar centenars de plomes il·lustres i gent de la cultura, que es convertirà en la seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra, l’entitat a què dedicarà els seus esforços d’ara endavant. Una decisió –o reinvenció, com diu ell– que l’allunya de la nostàlgia del final d’etapa i que li permetrà de continuar en contacte amb la cultura. Aquest projecte gira al voltant de la reivindicació cultural del català a l’Aragó mitjançant la recuperació de la idea de l’antiga Ilercavònia, la terra que els ibers habitaven al voltant del riu Ebre i que abraçava el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. Serret s’afegeix a aquesta associació que ja existia, amb seu a Tortosa, per recuperar la història comuna del territori, dels ibers a l’època contemporània, reivindicant personatges insignes i fets històrics que, segons ell, encara no han estat rehabilitats amb prou fermesa.

—Aquesta setmana comenceu el vostre canvi de vida. Heu decidit de tancar la mítica llibreria Serret de Vall-de-roures. Per què?
—La decisió la vaig prendre ja fa molt temps. Jo ja buscava un canvi de vida, no volia treballar tantes hores i buscava la manera. Vaig rebre una oferta de feina, que no té res a veure amb la cultura, i vaig pensar que era el moment. He fet un traspàs de la llibreria amb tot allò que implica. Clients, proveïdors i dipòsit de llibres. Jo em quedo amb el meu catàleg primitiu, un d’únic que tinc dedicat als temes més locals amb títols com ara El riu que parla (2008), La Dama del Matarraña (2009), Follets del Matarranya (2009), Poesia de frontera (2011), Lletres de casa (2009), Galeria ebrenca (2010), Matarraña secreta (2019), Els Ports de Beseit (2007), El tren de Val de Zafán (2011) o Il·lusions i incerteses (2010). Es queda aquí, en la que serà la nova seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra.

—Ha estat una decisió difícil?
—Sap greu perquè deixes el poble i la comarca sense llibreria de servei. Però jo crec que la Serret ha estat alguna cosa més que una llibreria. Bé, de tota manera, Vall-de-roures continuarà tenint un servei quotidià de diaris i revistes, perquè he trobat la persona adequada. El nou punt de venda serà en un lloc bastant a prop d’aquí. La part més important és que jo em reconverteixo, no solament em reinvento. En això de reinventar-se ja s’hi ha insistit bastant, és una paraula molt utilitzada. En el fons, jo em sento molt a gust amb aquesta decisió perquè en part significa tornar als meus orígens. He anat destil·lant el meu catàleg, fent un buidatge bastant dràstic, per acabar amb les millors publicacions del Matarranya i el Maestrat. Ara és moment que l’antiga Llibreria Serret pugui ser la seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra.

—Quina serà la funció d’aquesta associació?
—Divulgar la llengua catalana a l’Aragó. Si anem als estatuts es veu molt clar que l’objectiu és preservar el llegat dels nostres avantpassats, que no deixen de ser els ilercavons. Uns avantpassats que han viscut en aquestes terres extenses, que no tenien fronteres, i que cobrien bona part de què era la Corona d’Aragó. Molts cops s’ha parlat del territori que englobava l’antiga Diòcesi de Tortosa, però encara era molt més ampli.

—Aquesta decisió ve motivada també per la dificultat de vendre llibres?
—No hi té res a veure. Ja feina molts anys que treballava a la llibreria i buscava un canvi vital. La part més romàntica, la de gestió cultural que s’engloba en el projecte Camins Serret, m’ha permès de fer-ne de tota mena. I d’això en continuaré fent a l’associació Ilercavònia. És cert que hi ha llibreries que tanquen, però jo no tanco perquè en tingui la necessitat, sinó perquè vull reconvertir-me.

—Però estem d’acord que ser llibreter és un ofici de resistència.
—Durant quaranta anys he estat fent les mateixes coses i allò que m’ha salvat ha estat la gestió cultural que he fet. Hi ha moments més bons i moments més dolents, però la meva decisió no va associada a les fluctuacions de la venda de llibres o del mercat editorial. Ara podrem fer moltes més activitats per a divulgar i reivindicar aquest territori tan ampli. Vull provar de ser més lliure i també tenir una vida més adequada per a la meva família. El dissabte i el diumenge em dedicaré a fer gestió cultural de manera més directa i seguint la filosofia de la Ilercavònia.

—Què heu après en aquests quaranta anys al peu del canó a la llibreria Serret?
—M’he buidat per divulgar un fet de què em vaig adonar quan era molt jove. Quan van aparèixer les primeres publicacions en català a l’Aragó, sobre l’any 1985, m’adono del lloc on he nascut. Jo vaig obrir l’any 1981. Vaig començar a percebre que vivíem en un encreuament de cultures, i crec que això que jo vinc a fer en aquesta vida és divulgar aquesta realitat. Fer saber que a l’Aragó també es parla català. I aquesta és la filosofia que he desenvolupat al llarg de tota la meva vida. Jo sóc nascut aquí i parlava català i aquest no és un fet que es doni per assumit. Vosaltres sí que sabeu que parleu català. Aquí ens deien sempre que parlàvem xapurreao. Llavors, quan sents que el català és la teva llengua, sents una força per dins que t’impulsa, que et fa sentir que has nascut per lluitar i fomentar-la. Per convertir-te en aquest punt de trobada i fer que tot això tiri endavant.

—L’associació Ilercavònia ja existia. Per què heu decidit que tingui la seu a Vall-de-roures?
—Jo conec aquesta associació l’any 2015, perquè una vegada vaig coincidir amb el president, Josep Miquel Martínez. En aquell moment, vam veure que teníem moltes coses en comú, i vaig pensar: ‘M’agradaria participar-hi. M’ho guardo per a quan tingui més temps.’ I bé, ara crec que és el moment. Com a membre d’allò que era l’antiga Ilercavònia, jo m’he sentit ilercavó ja de sempre i m’he entusiasmat en cada iniciativa. M’interessa de participar en aquesta idea, impulsar recerques que vagin en aquesta línia: investigar els orígens, l’arqueologia, passant per la història de les religions i arribant fins a l’època contemporània.

—La idea fóra d’establir aquests vincles entre el passat i el present mitjançant  activitats obertes al públic?
—És un projecte molt transversal perquè crec que l’objectiu últim és redescobrir-nos a nosaltres mateixos. Jo busco recuperar els valors. Sempre he pensat que, si tornem als orígens, recuperarem els valors. Crec que els hem perduts o  gairebé. Jo crec que en aquests territoris tenim una connexió molt potent de costums i cultura. La idea és trobar-nos cada vegada més a gust amb nosaltres mateixos.

—Com ha estat construir un projecte cultural de Països Catalans a l’Aragó amb la dificultat que implica no tenir polítiques culturals pròpies que potenciïn la llengua?
—Jo sempre he pensat que no tenim fronteres, que ens les posen els polítics i molts cops, en conseqüència, nosaltres mateixos. Jo crec que ara seria un moment prou adequat per a reivindicar un territori sense fronteres i recuperar els valors. I aquesta és una tasca que s’ha de fer tant col·lectivament com de manera individual. Si cadascú de nosaltres pot tornar als orígens, podem trobar la nostra essència. Jo tinc dos fills, de vint-i-tres anys i de divuit. El de divuit et puc assegurar que és d’una generació que ha recuperat l’esperit social, que es preocupa més per les persones que per les coses materials. Es preocupen per la col·laboració i la cooperació. Crec que ha estat la nostra generació qui ha causat aquest caos tan bèstia que ens ha portat a la crisi i al desastre del canvi climàtic. Jo veig un món prou desballestat. Si no som capaços de fer-nos unes bones autocrítiques i intentar saber per què fem les coses o per què hem nascut, ens encaminem cap a la nostra pròpia destrucció.

—L’altre dia llegia que el psicoanalista Ramon Riera alertava del perill de bucolitzar el passat dels espais rurals perquè també han estat espais de molt de patiment i lluites de poder.
—Bucolitzar el passat tampoc. Jo crec que viure en contacte amb la terra t’ofereix una altra percepció. Si volem tornar als orígens, hem de tornar a la terra. I és que al final hi acabarem tots, tornant a la terra. Però abans ho hem d’aplicar al nostre dia a dia. La meva generació ha percebut el món en dos grans sistemes: capitalisme o comunisme, i ells són en un altre moment. Veuen que, si no col·laboren i tenen en compte l’entorn, el seu món se’n va a la merda. El meu fill de vegades em diu: ‘Pensa en els meus néts.’ Crec que hem de ser més humans, més persones. Jo, gràcies a l’activitat cultural, sempre he optat per l’ésser humà. Per això m’han fotut hòsties pertot arreu. No m’ha agradat mai de posar etiquetes. La cosa més important és que no ens desconnectem entre nosaltres, que siguem conscients que habitem un espai comú.

—Part de les vostres iniciatives amb les presentacions literàries ha estat afavorir la presència física. Fer venir la gent a Vall-de-roures. En un temps on moltes de les interaccions entre autors i lectors són digitals, cal reivindicar compartir un mateix espai real?
—Sí. Jo durant aquests anys he treballat cada dia de la setmana. Per mi, organitzar aquestes trobades, fer que es trobi gent molt diversa i dispersa a causa de la meva sinergia, m’ha donat moltíssima energia. D’aquí han sortit amistats i projectes. Allò que volen és que cada vegada estiguem més aïllats, que comprem per internet i ens ho portin a casa. Si fem això ens matem a nosaltres mateixos. Per això, l’associació Ilercavònia, a part de tornar als orígens i divulgar el llegat dels nostres avantpassats, també vol ser un espai de trobada presencial al nostre territori. Tenim un territori riquíssim, que va de la muntanya al mar, amb una gent que és una barreja de cultures molt interessant. Si tenim present que l’antiga llibreria Serret sempre ha estat un punt energètic important, aquest nou projecte neix amb una potència molt gran. A més, com que jo estaré més descansat, podré estar més actiu.

—La seu física continuarà a l’antiga llibreria o voleu fer activitats en diferents punts dels Països Catalans?
—Tenia molt sentit que la seu fos a l’antiga llibreria Serret, perquè ja teníem aquest punt d’enganxada. Però també n’hi ha una subseu a Tortosa. En realitat, estem molt enxarxats. Sempre hem demostrat que, d’aquest punt neuràlgic, d’aquesta cantonada, ens podem expandir al món, i això continuarem fent.

—Ja teniu activitats programades amb l’associació Ilercavònia?
—N’hem fet a Arenys de Lledó i a Rosell ara farà un mes. Per al 2020 encara no tenim cap activitat programada, però sí projectes embastats. No en podem comentar res perquè ja ho anireu sabent. Però ens caldrà gent, perquè la nostra idea és debatre idees partint de molts punts de vista diferents.

—Qui formeu part de l’associació ara mateix?
—Hi ha molta gent potent que forma part d’Ilercavònia, però encara no es pot dir. Són personatges del món de la cultura, acadèmics, autors o investigadors que ja en són socis.

—Us noto il·lusionat. No teniu nostàlgia?
—A mi em feia llàstima que jo tanqués i Vall-de-roures no tingués llibreria, però ara estic més tranquil perquè he trobat la persona que la podrà obrir. Jo continuaré amb les meves coses i anirem fent.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb





Ayer, 1 de enero del 2020, la Librería Serret, de Valderrobres (Teruel), dejó de existir como tal y su espacio se convirtió en la sede de la asociación cultural Ilercavònia Terra NostraOctavio Serret (54 años), que fundó la librería hace 38 años, se dedicará de lunes a viernes a un trabajo que no tiene nada que ver con la cultura, pero los fines de semana se centrará en la gestión cultural.


https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20200101/octavio-serret-cierra-libreria-serret-valderrobres-teruel-7791754



La Librería Serret se había convertido en un auténtico foco de irradiación cultural y un lugar de encuentro de las culturas aragonesacatalana y castellana en una tierra de frontera como el Matarraña. Decenas y decenas de escritores, desde Ana María Matute a Javier Cercas, desde Lorenzo Silva a Alicia Giménez Bartlett, desde Ian Gibson a Jordi Llavina o Rosa Regàs, acudían a la llamada de Serret los fines de semana para presentar y firmar sus obras, en un despliegue inconcebible para un pueblo de 2.000 habitantes. Galardonado en Aragón y Cataluña, Serret obtuvo en el 2009 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat y la Creu de Sant Jordi en el 2017. Pero el hundimiento de la venta de libros, la España vacía y la competencia de Amazon y otras plataformas -Serret, paradójicamente, fue pionero en la venta onlinehan acabado con la librería. "Los años buenos fueron en el 2002-2003, después las ventas empezaron a bajar hasta el 2009 y desde entonces han caído en picado. En el 2015 estuve a punto de cerrar y si no hubiera hecho de gestor cultural, trayendo escritores y organizando actividades culturales, habría cerrado hace años", dice.
Serret, sin embargo, no abandona la gestión cultural, que es lo que más le gusta. "Me quito la paja y me quedo con el grano", explica gráficamente. La paja era la pura y simple venta de libros de todo tipo, desde literatura y ensayo a textos escolares; artículos de papelería; guías turísticas y senderistas de la zona, etcétera, que en realidad traspasa a una mujer del pueblo, que abrirá en un local cercano y a la que asesorará en sus inicios como libreraEl grano serán las actividades de gestión cultural, que realizará bajo la marca Camins Serret y en las que seguirá contando con la presencia de escritores, cuyas obras presentará en la sede de Ilercavònia Terra Nostra, en la de la nueva librería o en cualquier espacio de la comarca, desde hoteles a centros culturales.
La sede de Ilercavònia Terra Nostra, asociación fundada en Tortosa en el 2015, se traslada a Valderrobres, al actual local de la librería y abrirá los fines de semana. "Reunirá libros y publicaciones destinados a conservar y divulgar el legado de los ilercavones, el pueblo íbero que repobló estas tierras, que territorialmente corresponden a la antigua diócesis de Tortosa y abarcan desde el Matarraña y el Bajo Aragón hasta las comarcas del norte de Castellón y el sur de Tarragona", explica.
La asociación, presidida hasta ahora en Tortosa por Josep Miquel Martínez, se financiará con aportaciones de socios, "gente que ama esta tierra y vinculada al mundo de la cultura, como académicos o activistas culturales",  asegura Serret, cuya primera actividad en esta nueva etapa será el festival de literatura negra Aragón Negro, que se celebrará en Valderrobres y otras localidades de la comarca del 15 al 31 de enero. En realidad, Aragón Negro ya existía y la nueva edición está programada desde el año pasado, pero ahora se hará en la sede de Ilercavònia. Y Serret compaginará el festival con su nuevo trabajo comercial, en el que venderá productos alejados de la cultura, como ya hizo en sus inicios, antes de fundar la librería, porque Serret siempre ha sido, sobre todo, un gran vendedor. 

lunes, 26 de noviembre de 2018

Pajaritos, Salvador Benítez Griñó

Muixonets = pajaritos en castellá.

Pajaritos ere Salvador Benítez, de Valderrobres.



Pajaritos ere Salvador Benítez, de Valderrobres.


https://www.elmundo.es/elmundo/2004/04/03/obituarios/1080998652.html



TERUEL.- Salvador Benítez Griñó, 'lo lloco del Matarraña', va morí lo 2 de abril de 2004 a la seua ressidénsia de Céret, Ocsitánia, al Midi fransés, als 86 añs de una parada de cor. 

'Lo loco del Matarraña' ha sigut un personaje mol conegut per vestí trajes de levita plens de botóns que acompañabe en un sombrero y un paraigües.
Estabe presén a consevol tipo de acontessimén a España, com lo sorteo de lotería de Nadal, y a datres puestos de Europa, cridán la atensió per la seua indumentaria.
Naixcut a Valderrobres (Teruel) al 1918, cuan estabe a pun de acabás la Guerra Sivil se va exiliá a Fransa fugín de la represió del ejérsit franquista.
Al país galo, se va incorporá a la Ressisténsia que va luchá contra la ocupassió alemana hasta que va sé fet prissionero y lo van enviá durán algo mes de un añ al cam de consentrassió de Mauthausen aon va sé liberat per la victoria aliada.

campo de concentración de Mauthausen

Secueles tras passá per un cam de consentrassió
Después va viure a París y va treballá de pintó de coches a un taller hasta la seua jubilassió, antissipada per les secueles que li va dixá la guerra y lo seu internamén al cam de consentrassió.
Va torná per primera vegada a Valderrobres en una visita fugás un parell de añs abáns de la mort de Francisco Franco y, en la arribada de la democrássia, va viachá en frecuénsia a España aon se va fé famós per los seus trajes de botóns, lo seu paraigües y lo sombrero.
Presén als sorteos de Nadal

El último viaje del «loco de Matarraña»


En lo seu particulá atuendo, va partissipá a les festes del seu poble y tamé se va fé notá als sorteos de Nadal, aixina com los 31 de desembre, a la selebrassió del cap d´añ a la Porta del Sol de Madrid.


Fotógrafos y cámares de televisió lo van captá als puestos mes insólits, sempre en lo seu traje y lo seu paraigües, ya que viachabe assobín an aquells puestos aon se selebráe algún evén que consentrare a una caterva de persones.
La radera vegada que va vindre a Valderrobres va sé al mes de agost de 2003 cuan lo seu estat de salut ere mol delicadet y teníe prohibit conduí per prescripsió médica, per lo que aprofitabe los viaches que fáen datres persones.

Va enviudá dos vegáes y actualmen estabe casat en la seua tersera mullé. No va tíndre fills.

Per expresa voluntat, lo seu cos va sé insinerat y les seues sendres van sé escampades al riu Matarraña desde lo pon de pedra de Valderrobres.

//

https://www.abc.es/madrid/20141122/abci-loco-matarrana-loteria-navidad-201411201359.html


Jamás fallaba. Acudía desde su domicilio de Céret, en el sur de Francia. Siempre puntual a la cita cada 22 de diciembre en el Salón Nacional de Loterías. Y en la Puerta del Sol, para dar la bienvenida al Año Nuevo. Así, durante 24 años consecutivos. Sus trajes le habían hecho famoso en toda España. Nunca repetía modelo. Tenía un amplio repertorio de levitas plagadas de botones de todos los tamaños, colores y formas que se decoraba él mismo, junto a su inseparable paraguas y chistera.
Su atuendo provocó uno de sus apelativos más célebres: «El señor de los botones», aunque a él le gustaba más otro: «El loco de Matarraña», porque le recordaba a su origen, la comarca turolense que le vio nacer –Teruel también existe–. Salvador Benítez Griñó, de 86 años, abrió los ojos en Valderrobres en 1918.
Jamás le tocó el «gordo», aunque era un hombre afortunado. Los hados estaban de su parte. Huyó de España, rumbo al país galo, cuando la Guerra Civil daba sus últimos estertores. Allí estuvo a buen recaudo de la represión franquista hasta que le sorprendió la Segunda Guerra Mundial. Luchó en la Resistencia hasta que los alemanes le hicieron prisionero.
Estuvo recluido en el campo de concentración de Mauthausen (Austria) hasta que los aliados ganaron la contienda y le liberaron. De vuelta a París trabajó en un taller mecánico como pintor de coches por poco tiempo. Las secuelas de las innumerables penurias vividas durante los más de doce meses en los que estuvo prisionero precipitaron su jubilación. En la década de los 70, cuando régimen de Franco agonizaba, regresó a su tierra por primera vez. Y ya, con la democracia, tomó por costumbre llegar cada Navidad, como el turrón, para asistir, en «vivo y en directo», al sorteo más esperado del año. «Me hace ilusión y pienso seguir así hasta que el cuerpo aguante», decía. Y, vive Dios, que cumplió sus palabras. En 2001 vaticinó: «Esta será la última vez, me faltan las fuerzas». Y acertó.
Al año siguiente, la ausencia de este «histórico» se hizo notar. «Algo grave le tiene que haber pasado», decían los habituales como él. Otros directamente le daban por muerto, circunstancia que fue dando paso a la certeza cuando en 2003 tampoco llegó. Sin embargo, murió el 3 de abril de 2004, a los 86 años, en su casa del Midi francés. Su último viaje lo hizo después a Valderrobres, donde su familia esparció sus cenizas en el río Matarraña
El sorteo de Navidad ya no será el mismo sin este entrañable «loco».

viernes, 23 de noviembre de 2018

instituto, Valderrobres, lenguas de España

institut de Valderrobres, catalá, ESO, mentires


2° ESO al institut de Valderrobres. No hace falta que den clases en catalán cuando en castellano les enseñan esto. Se nota que el director, Iñaki (Ignacio) Belanche es de la CHA, amigos de los catalanistas. La culpa fue del cha cha cha.

http://www.iesvalderrobres.com/wp-content/uploads/2017/06/LIBROS-DE-TEXTO-CURSO17-18-1.pdf

Supongo que será en este libro :

Lengua castellana y literatura Lengua Castellana y Literatura 2º ESO McGrawhill 9788448608712

Hostia, lo papé tamé es catalá, igual Amon Ra ere catalá y no u sabíe, JA JA JA !!

La palabra papiro proviene del término griego πάπυρος papiros, que en latín es papyrus (el plural es papyri), utilizado por los egipcios antiguamente. Está tomada del antiguo término egipcio, que significa 'flor del rey', pues su elaboración era monopolio real. También es el origen de la palabra papel.
Raimundo Lulio, Ramón Llull, mallorquí. Joanot Martorell, Ausiàs MarCH, valensiá.
Poesía trovadoresca: ocsitá, en concret, provensal.

Chuleta: chulla, chulles : prové del valensiá chulleta que es un diminutiu de CHULLA (tossino o tros de carn de gorrino). La paraula prové del latín axunguia (grassa de gorrino, greix fet aná per a untá los ejes, axis (eje) y la arraíl del verbo unguere (untá).

Faena : La palabra "Faena" proviene del latín "facienda", que significa "cosas que hay que hacer". ... Aunque en última instancia derive del latín facienda, el DRAE le reconoce intermedio catalán, antiguo faena, moderno feina, "quehacer", "cosa que se ha de hacer".

https://www.elmundo.es/baleares/2018/11/27/5bfc64d922601d4d718b456e.html
Otros libros de 1 y 2 de ESO : LIBROS DE TEXTO 1º ESO CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Música Música-ClaveA (libro de texto) Música-ClaveA (libro de trabajo) McGraw-Hill 978-84-481-9581-6 978-84-481-9583-0 Geografía e historia Geografía e historia. Serie Descubre. Proyecto Saber Hacer Proyecto “Los caminos del saber” Santillana 978-84-680-1948-2 Biología y Geología INICIA DUAL. Serie Nácar(2 volúmenes) Oxford Educación. 9788467379235 Matemáticas Matemáticas ESO 1. Volúmenes 1, 2 y 3 Bruño 978-84-696-0966 8 Lengua castellana y literatura Lengua castellana y literatura McGraw-Hill 978-84-481-9632-5 Inglés MOSAIC1 SB (Student´s Book) Workbook Oxford Oxford 978-01-946-6610-7 978-01-946-6611-4 Francés Livre de l'élève: Cahier d'exercices PARACHUTE 1 (Santillana) 978-8496597976 978-84-96597990 Religión Religión (este libro es para 1º y 2º ESO) SM. Proyecto Ágora 978-84-675-8236-9 Catalán: No llevan libro. * Los libros de las asignaturas optativas no se comprarán hasta que no se sepa si se cursarán LIBROS DE TEXTO PAI (Por determinar) LIBROS DE TEXTO 2º ESO CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Geografía e historia Geografía e historia Aragón. (3 volúmenes) Proyecto “Los caminos del saber”(año 2016) Santillana 978-84-14101650 Física y Química Inicia dual Fisica y Quimica 2º eso libro del alumno pack diodo Oxford 978-0190502454 Matemáticas Matemáticas ESO 2. Volúmenes 1, 2 y 3 Bruño 978-84-696-1336-8 Lengua castellana y literatura Lengua Castellana y Literatura 2º ESO McGrawhill 978 8448608712 Inglés MOSAIC 2 SB MOSAIC 2 WB Oxford 978 0194666244 978 01 946 6625 1 Francés Livre de l´élève: Cahier d´exercices PARACHUTE 2 (Santillana) 978 8490490891 978 8490490952 Catalán No llevan libro Religión El de 1º ESO * Los libros de las asignaturas optativas no se comprarán hasta que no se sepa si se cursarán LIBROS DE TEXTO PARA 1º PMAR (Por determinar) LIBROS DE TEXTO 3º ESO CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Geografía e historia Proyecto inicia Dual Oxford 978 84 673 8576 2 Física y Química Física y Química Oxford 978 0190 514020 Matemáticas Académicas volúmenes 1,2 y 3 Matemáticas ESO 3 Bruño 978 84 696 0968 2 Matemáticas Aplicadas volúmenes 1,2 y 3 Matemáticas ESO 3 Bruño 978 84 696 0923 1 Lengua castellana y literatura Por determinar Inglés MOSAIC 3 SB REV ED MOSAIC 3 WB REV ED Oxford 978 0194 6520 63 978 0194 652179 Francés Livre de l´élève: Cahier d´exercices PARACHUTE 3 (Santillana) 978 84 90490167 97884 9049 0174
Catalán: Curs de LLengua Catalana nivell B (sirve para 3º y 4º ESO) Castellnou 978 8482 876177
Religión Proyecto Ágora (este libro es para 3º y 4º ESO) SM 978 84 6758237 6 Cultura Clásica Por determinar. Iniciación Actividad Emprendedora y Empresarial Por determinar. Biología y Geología Inicia Dual serie Nácar 3 volúmenes. Oxford 978-8467379327
LIBROS DE TEXTO 2º PMAR (Por determinar) LIBROS DE TEXTO 4º ESO CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES
AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Geografía e historia Historia, serie Descubre, Proyecto Saber hacer Santillana 978 8414 101766 Física y Química Inicia Dual Física y Química 4ºESO Libro del alumno(pack) Oxford 978 0190 502546 Matemáticas Académicas volúmenes 1,2 y3 Matemáticas Académicas 3 ESO (3 volúmenes) Bruño 978 84 67385588 Matemáticas Aplicadas volúmenes 1,2 y3 Matemáticas Aplicadas 3 ESO (3 volúmenes) Bruño 978 84 696 13399 Lengua castellana y Literatura Por determinar Inglés MOSAIC 4 SB MOSAIC 4 WB digital: ¡¡esperar al inicio de curso!! Oxford 978 0194666473 Francés Livre de l´élève: Cahier d´exercices PARACHUTE 4 (Santillana) 978 84 9049 1874 978 84 9049 2154 Catalán El mismo que 3º ESO Religión El mismo que 4º ESO Cultura Clásica Cultura Clásica Santillana 978 84 680 4017 2 Iniciación Actividad Emprendedora y Empresarial Santillana 978 84 6801 8775 Economía Santillana 978 84 680 2835 4 Biología y Geología Inicia Dual Oxford 978-0190502638
LIBROS DE TEXTO 1º BACHILLERATO CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Geografía e historia Historia del Mundo Contemporáneo Vicens Vives 987 8468238968 Física y Química Física y Química Oxford 978 84 67393842 Matemáticas BCN Inicia Dual Matemáticas I 1º bachillerato Oxford 978 84 673 9441 2 Matemáticas BCS Inicia Dual Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales 1º Bachillerato Oxford 978 84 673 9443 6 Lengua castellana y Literatura Por determinar Inglés Living English for Bachillerato I (Student´s Book) Living English for Bachillerato I (workbook an vocabulary Buidler) Burlington 978 9963 48 987 9 978 9963 48 988 6 Francés Metro Saint-Michel. Livre de l´élève. Metro Saint-Michel . Cahier d´exercices Santillana 978 84 96597 52 5 978 84 96597 53 2 Latín I Por determinar Griego I Por determinar Economía Economía 1º Bachillerato Edebé 978 84 236 9964 3 Filosofía Filosofía (serie reflexiona) Santillana 978 84 68017174 Biología y Geología Biología y Geología Santillana 978-8468013275 (NO sirve edición vieja
LIBROS DE TEXTO 2º BACHILLERATO CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Geografía e Historia Historia de España. Aragón Vicens Vives 9788431695866 Física FISICA Oxford 9780190502584 Química QUÍMICA Santillana 978-84-1410-2039 Biología y Geología Biología Oxford 9780190502683 Biología y Geología Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente Mc Graw Hill 9788448609399 Matemáticas II BCN Inicia Dual Matemáticas II 2º Bachillerato Oxford 978 01 905 0276 8 Lengua Castellana y Literatura Por determinar Inglés Living English for Bachillerato I (Student´s Book) Living English for Bachillerato I (workbook an vocabulary Builder) Burlington 978 9963 48 997 8 978 9963 48 998 5 Fundamentos de Administración y Gestión Será entregado por el profesor Latín II y Griego II Por determinar
LIBROS DE TEXTO PARA 1º CFGM COCINA Y GASTRONOMÍA CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Formación y Orientación Laboral Formación y Orientación Laboral Paraninfo edición 978 84 283 3981 0 Francés Au service du client Paraninfo 978 84 2833 9681
LIBROS DE TEXTO PARA 2º CFGM COCINA Y GASTRONOMÍA CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES
AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN
Empresa e iniciativa emprendedora Paraninfo 978 84283 3819 6
LIBROS DE TEXTO PARA 1º CFGM SERVICIOS EN RESTAURACIÓN CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES
AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Formación y Orientación Laboral Formación y Orientación Laboral Paraninfo 978 84283 39810 Inglés Restaurants and catering Student´s book Restaurants and catering workbook Burlington 978 9963 510597 978 9963 510603
LIBROS DE TEXTO PARA 2º CFGM SERVICIOS EN RESTAURACIÓN CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Empresa e iniciativa empresarial Paraninfo 978 84283 38196 Inglés Valen para 1º y 2º curso Restaurants and catering Student´s book Burlington 978 9963 510597 Restaurants and catering workbook 978 9963 510603
LIBROS DE TEXTO PARA 1º CFPB COCINA Y GASTRONOMÍA CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN
Inglés Highly Recommended. Student’s book Oxford 9780194574631
LIBROS DE TEXTO PARA 2º CFPB COCINA Y GASTRONOMÍA CURSO 2017-18 IES MATARRAÑA- VALDERROBRES
AREA/MATERIA TITULO EDITORIAL ISBN Inglés Highly Recommended. Student’s book Oxford 9780194574631 Ciencias Aplicadas II Matemáticas Santillana 9788468011899 Ciencias Aplicadas II Ciencias Santillana 9788468018607

martes, 14 de agosto de 2018

Castillo de Valderrobres, sello, postal

Castillo de Valderrobres, sello, postal

Castillo de Valderrobres, sello, postal


https://www.todocoleccion.net/postales-aragon/tarjeta-postal-castillo-valderrobres-teruel~x104333175





Castillo de Valderrobres desde otra perspectiva



http://www.sipca.es/censo/7-INM-TER-027-246-001/.html 


WIKI


El Castillo-Palacio de Valderrobres (Provincia de Teruel, España) tiene su origen probablemente en los finales del siglo XII, pero no es en absoluto desechable la idea de que tenga un origen mucho más antiguo. La villa estuvo bajo jurisdicción del Arzobispado de Zaragoza entre finales del siglo XII y principios del XIX. El castillo fue levantado en su mayor parte durante las prelaturas de los arzobispos don García Fernández de Heredia (jamematen, 1382-1411) y don Dalmacio de Mur y Cervellón (1431-1456). Su aspecto es más palaciego que militar, ya que apenas cumplía funciones defensivas. La única certeza es que está construido en torno a una roca natural (cuya cúspide aún puede verse en su segunda planta) fortificada para servir como elemento defensivo, bien por los cristianos en el proceso de reconquista o por alguna de las culturas precristianas que habitaron estas tierras y que llamaban esglèsia a la iglesia. A finales del siglo XIV, el arzobispo García Fernández de Heredia comienza la transformación del castillo defensivo en un palacio episcopal. Reconstruye y amplia la planta baja, la primera planta y deja su sello personal en los numerosos escudos heráldicos que se encuentran en sus estancias. García muere en 1411, pero su tarea es continuada por sus sucesores en el cargo y muy especialmente por Dalmau de Mur, un arzobispo de origen catalán responsable de la reconstrucción de la segunda planta y parte alta del castillo. Hasta finales del siglo XVII los arzobispos de Zaragoza siguieron siendo los Señores del castillo, comenzando después un progresivo abandono y ruina que lo dejaría en un estado lamentable. En 1931 es declarado monumento nacional, pero las actuaciones para su reconstrucción no comenzarían hasta 1977, y en especial hasta los años 1982 y 1983, cuando se recuperan bóvedas y suelos de buena parte del antiguo palacio. Hoy en día, el castillo de Valderrobres continúa buscando su antiguo esplendor, habiéndose convertido en un espacio para la cultura donde tienen lugar exposiciones, congresos, actuaciones de música y que mira al futuro recordándonos nuestro largo pasado. 





Construcción defensiva de grandes proporciones que presenta planta irregular, adaptada al terreno, organizada en torno a un patio central. Actualmente todavía se conservan algunas de sus salas como las bodegas, caballerizas, cocina, Sala de las Cortes, la de los cortes era la cocina, Sala de los Leones y la Cámara Dorada. La entrada se sitúa en la fachada principal, abierta en el muro sudoeste mediante puerta ojiva. A la izquierda de la misma se sitúan las caballerizas y alojamientos de servidumbre. En el frente se sitúa una gran sala rectangular con poyal que recorre todo el recinto excepto los vanos. Subsisten los arcos rebajados que sostendrían los forjados a modo de arcos diafragmas. De las salas restantes se conservan los muros, ventanales y arcos principales. Algunas ventanas ajimezadas con decoración al exterior. En el interior, diversos arcos de medio punto empotrados en el muro. La planta alta presenta una galería de amplios arcos de medio punto y se aprecian restos de ménsulas con vuelo de un metro, decoradas con rollos, en algunos puntos. El remate almenado se realiza con tres falsas torrecillas también almenadas. Delante del castillo hay una plaza de armas con entrada cercana a los pies de la iglesia y otra en la parte lateral, intramuros. Edificio rodeado de muralla de vara y media de espesor con algunos cubos que aún se conservan. Los muros son de sillería caliza.


http://www.jdiezarnal.com/castillodevalderrobres.html


http://www.epdlp.com/edificio.php?id=3672

viernes, 27 de julio de 2018

Familias de Fuentespalda

Familias de Fuentespalda, Manuel Arbiol Vallés, disponible en Casa del Libro , en Amazon ES no lo he encontrado a día de hoy. No es un pseudónimo, es su nombre real.

Familias de Fuentespalda, Manuel Arbiol Vallés

Está causando polémica en este pueblo del Matarraña


Pueblos del bajo Aragón. Apuntes y datos recopilados de los siguientes pueblos: Mazaleón, Calaceite, Cretas, Beceite, Valderrobres, Fuentespalda, Peñarroya de Tastavins, Monroyo y la Fresneda.
- Zaragoza, Gráficas Alcor, 1979; en 8º mayor, 117 pp. 1 h. Ilustraciones en el texto. 
Usado-BUENO.

GARGALLO VIDIELLA , ALBERTO 

Catálogo de los archivos Municipales Turolenses.- Zaragoza, Cometa, Instituto de Estudios Turolenses, 1982 - 1984; 3 tomos en 4º, Tomo 1º, Cella, Linares de Mora, Fortanete, Mirambel, La Cuba y Puertomingalvo. 175 pp. Tomo 2º, Tronchón, Fuentespalda, Cantavieja, Peñarroya de Tastavins, La Fresneda. 209 pp. Tomo 3º, Albarracín, Alcalá de la Selva, Bezas, Bronchales, Calomarde, Fuentes de Rubielos, Gea de Albarracín, Miravete de la Sierra, Orihuela del Tremedal, Pozondón, Rodenas, Rubielos de Mora, Torres de Albarracín, Villar del Cobo, Villarroya delos Pinares. 357 pp Usado-BUENO

lunes, 4 de junio de 2018

Maties Pallarés (Matías)

Maties Pallarés, de Penarroija, va ser un dels investigadors més destacats que vam tindre a principis de segle. La seua activitat científica se va desarrollar a Barcelona aon vivie i treballabe, i en un principi va anar sempre encaminada a l'estudi de la història de la terra que'l va vore náixe.

http://historiamedievalimoderna.blogspot.com/2012/02/maties-pallares-i-la-historia-de-pena.html


Segons los seus amics, se va interessar primer per la poesia: alguns  dels seus poemes los va publicar a una revista catalana


Més tard, entusiasta com ere del excursionisme, va fer articles sobre les seues eixides


Passada esta etapa se va interessar per la història dels pobles del Matarranya. Així, va aprofitar lo temps lliure que li permitíen les seues ocupacions per anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a remenar vells papers i antics pergamins


Més endavant, quan l'estudi ja no donava més de sí, i influenciat per la creació a Barcelona de la Secció Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer treballs d'arqueologia a un nivell que en res desmereixíen dels catedràtics de l'Universitat de Barcelona, en aquells temps la més avançada en aquella matèria a tota Espanya.


L'època d'historiador medievalista de Pallarés va aproximadament de 1902 a 1917, que és l'any a partir del qual se dedicarà exclusivament a l'estudi arqueològic.


Maties Pallarés



D'aquesta etapa los primers anys los va dedicar a buscar notícies sobre l'antic territori de Peña de Aznar Lagaya, es a dir, lo que ara son los termes de Torre del Compte, Fondespala, Beseit i Valderrobres.

Com lo mateix Pallarés diu a una de les seues obres, va decidir buscar als arxius tot lo relatiu a la nostra història comarcal atret per la magestuositat de la Caixa primer, i després del castell, la iglèsia i les antigüedats de Valderrobres.


Ajudat pel director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va anar trobant documents i estudiant-los, per arrodonir més la cosa, lo seu amic Santiago Vidiella, de Calaseit, va visitar l'Arxiu de l'Ajuntament de Valderrobres i lo de la iglésia del mateix poble, on mossen Gregorio Marcuello va donar-li tota classe de facilitats per consultar-lo.


D'altra banda, a Saragossa, Pallarés va comptar amb la col.laboració de un altre amic, Bernardo Gerona, que va mirar los documents de l'arxiu Diocesà. Com a resultat de totes estes investigacions Pallarés va publicar l'any 1904 a una revista de Barcelona, l'article "Excursions per l'Aragó Català" JA JA JA on fa un resum de la història dels pobles que composaven Peña de Aznar Lagaya.



Peña de Aznar Lagaya, la caixa, Valderrobres, Teruel
la caixa desde Valderrobres

A l'any següent va publicar l'obra més interessant per a la història medieval dels pobles que era parlem titulada "La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya (Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte)".


Este llibre trate la história desde la reconquista hasta 1656 i de l'època que més documentació conté és de la dels litigis entre lo rei i l'obispo de Saragossa a la mort de Pere Lopeç d'Oteiça, rader senyor subfeudal del territori, a l'any 1307.


Pronte les noves investigacions de Pallarés van deixar curt lo llibre que antes comentáem. Així, a 1907, i dins del "Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón" va publicar l'article "Los señores de Peña de Aznar y Mazaleón" on fa una revisió i actualització de part de lo que havia escrit anteriormén, aclarín alguns punts foscos que només suposabe i rectificant altres que nous documents demostraben equivocats.


A hores d'ara, si fem balanç, podem dir que passats vuitanta-cinc anys l'obra de Maties Pallarés està intacta, perquè no s'han fet més estudis de tanta extensió ni de tant rigor científic sobre la història medieval dels pobles de la antiga peña de Aznar Lagaya.


De Beseit va escriure Pedro Tejedor Tello los "Apuntes para la história de Beceite" l'any 1935, llibre reeditat fa pocs anys per l'ajuntament d'aquell poble, molt interessant en quant a costums locals però generalmente mol fantassiós en cuan a la seua part histórica.


ENRIQUE PUCH FONCUBERTA (1990).- "Maties Pallarés i la història de Peña de Aznar Lagaya" Gaceta del Matarraña nº 17 julio pag. 7